Un assaig aleatori demostra que el poder de la premsa és real

Malcolm X, un activista polític nord-americà, va descriure els mitjans de comunicació com l’entitat més poderosa de la Terra, “perquè controlen les ments de les masses”. Alguns periodistes poden trobar aquesta proposta afalagadora, però, tot i que els que estudien aquestes coses coincideixen que els diaris tenen alguna influència sobre els seus lectors, l’efecte ha resultat difícil de quantificar de manera diabòlica.

Ara, Gary King de la Universitat d’Harvard i els seus col·legues han mesurat l’impacte de les històries de gairebé tres dotzenes de fonts de notícies diferents al públic nord-americà, tal com ho jutja el contingut de les publicacions a Twitter, un servei de microblogging. El seu estudi, publicat aquesta setmana a Science, va trobar que fins i tot les històries dels llocs de notícies que formaven part de l’estudi, que eren petits en comparació amb, per exemple, el New York Times o el Washington Post, va augmentar la discussió en Twitter sobre els problemes d’aquestes històries en un 60%. També van canviar la naturalesa de les opinions expressades en aquests tweets amb les de les peces publicades.

Més que intrigant que el simple augment del volum de tweets, però, va ser un augment, aproximadament dos punts percentuals, en la proporció de tweets que expressaven opinions recolzant-se en la mateixa direcció ideològica que les històries. (En cada experiment individual, els punts de venda implicats van ser triats, en part, perquè tenien posicions ideològiques similars, però en general, els 35 experiments de l’estudi van variar a tot l’espectre). Això és un gran canvi. Els debats presidencials, per exemple, rarament mouen l’agulla tant com això.

Una debilitat de l’estudi és que els clients de Twitter no són representatius del públic en general. Tres quartes parts dels lectors no utilitzen els serveis de l’empresa. Tanmateix, els investigadors van trobar efectes similars per als usuaris de diferents sexes, opinions polítiques i estats de residència, i també per a usuaris cada vegada menys influents (mesurats, per exemple, amb quina freqüència es repeteix un usuari). Això suggereix que els seus resultats són robusts davant la diversitat. Per als periodistes, això és una bona notícia. El poder de la premsa sembla ser real.

Per The Economist / El Butlletí