A punt l’Informe Anual de la Professió Periodística 2015

Dimecres de la setmana vinent, dia 16, a migdia i a la seu de l’Associació de la Premsa de Madrid (APM),  es presentarà l’Informe Anual de la Professió Periodística 2015, dirigit pel periodista Luis Palau i editat per la pròpia APM. La presentació anirà a càrrec de Victoria Prego, presidenta de l’entitat; David Corral, directiu de l’APM, i del director de l’Informe. En aquesta onzena edició de l’informe s’ofereix la xifra total de llocs de treball destruïts en els mitjans espanyols durant el període de crisi econòmica, tancant-se oficialment el recompte, amb taules detallades per cada mitjà.

 Igualment, es tanca el cens de nous mitjans llançats per periodistes durant la crisi, proporcionant dades de plantilles, facturació, temàtiques, formes jurídiques adoptades i altres d’aquest nou sector emergent. L’Informe Anual de la Professió Periodística, que s’ha consolidat com la principal font de dades sobre la situació dels periodistes a l’Estat espanyol, ofereix en aquesta edició un estudi sobre la devaluació salarial dels periodistes amb conveni registrada entre 2010 i 2015, amb informació de retribucions mitjanes per tipus de mitjà i per categoria professional, així com una taula de salaris base en mitjans concrets amb conveni.

El gruix de l’estudi el constitueix l’anàlisi de les respostes de l’enquesta professional, que aquest any han contestat 2.423 periodistes -un 12% més que en l’edició anterior- de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE), el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CDC) i el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC); complementada per una altra enquesta sobre l’impacte del periodisme efectuada a 1.000 ciutadans.

Com en l’edició del 2014, l’informe recull l’esforç del sector per tirar endavant noves iniciatives, tot i que reconeix que totes elles s’estan trobant amb dificultats que obstaculitzen el seu desenvolupament, lligades tant a la situació econòmica i del sector dels mitjans com a les mancances que mostren els propis projectes.

Entre les primeres es pot ressenyar la lentitud en la recuperació econòmica i, amb això, en la inversió publicitària -convencional I digital- a Espanya –tot i reconèixer la important millora registrata en aquest exercici-, així com la sequera pel que fa al finançament de nous projectes empresarials, inclosos els periodístics. Una sequera, bé és veritat, que no és tan dramàtica en el cas d’un altre tipus de projectes d’internet, el que obliga a tornar sobre la qüestió de l’escàs perfil tecnològic que mostren les iniciatives periodístics.

Però les dificultats que llasten el desenvolupament dels nous mitjans també estan lligades als propis projectes, talment com es reflectia en l’informe anterior. I en aquest sentit cal recordar que els nous mitjans no són altra cosa que projectes empresarials i, com a tals, han de comptar des del primer moment amb un plantejament econòmic que respon a qüestions com quin producte (el plantejament editorial), per quin mercat, amb quins recursos i a quina costos. Referent a això, es troba a faltar en moltes iniciatives l’existència de persones encarregades de la recerca d’ingressos que assegurin la sostenibilitat dels projectes.

 Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació / El Butlletí AMIC