A Suïssa situen la fi dels diaris impresos en 2021

Quatre anys. Aquest és el temps d’agonia que li quedaria a la distribució de premsa en paper a gran escala. Des de Suïssa ens alerten que la crisi de la publicitat i una caiguda imparable de la venda als quioscos estan provocant tancaments massius d’impremtes. La situació de la premsa és de sobres coneguda per tots. Els ingressos digitals no compensen la caiguda dels impresos, alguns mitjans tradicionals han hagut de ser rescatats per multimilionaris i ja hi ha títols importants que han decidit abandonar el paper.

A Suïssa acaba de publicar-se un estudi que confirma que les tirades dels diaris s’han reduït en 1,15 milions en 20 anys i situa la suma de tots els títols del país en 3.110.000 d’exemplars. Pel que fa a la publicitat, la caiguda ha estat del 60%, el que suposa que els mitjans de pagament han deixat d’ingressar 993 milions de francs. L’aparició de la premsa gratuïta i dels mitjans digitals ha contribuït a aquesta situació crítica. No obstant això, i com passa en la majoria de mercats, els mitjans tradicionals suïssos tampoc han estat capaços d’atreure els diners de la publicitat en línia.

Res de nou sota el sol. El que sí és nou és que un expert coneixedor del sector de la impressió ha vaticinat que la qüestió de la supervivència de les últimes impremtes sorgirà a partir de 2021. Suïssa ja compta amb poques rotatives, la majoria pertanyents als grups de mitjans Tamedia i Ringier (copropietària de Le Temps). Entre 2021 i 2025 serà l’hora de renovar les instal·lacions actuals, però si les inversions no s’amortitzen fins passats trenta anys i la dinàmica de la premsa actual no convida a ser optimistes amb la supervivència de les edicions impreses, els propietaris no invertiran els seus diners en un negoci caduc.

El redactor en cap de Le Temps, Stéphane Benoit-Godet, ha assegurat que la fi de la impressió arribarà abans del que s’esperava a causa de la fragilitat de la baula més feble de la cadena. “La impressió, distribució i repartiment de diaris segueixen sent oficis del segle XIX. No obstant això, aquestes tasques es realitzen per a empreses del segle XXI. I elles mateixes ja no tenen l’èxit que van conèixer al segle XX. Producció i difusió, que no tenen amb prou feines pes en la cadena de valor editorial, acabaran per esquerdar-se. La fi dels diaris impresos d’aquí a quatre anys no és un escenari irreal”, sentencia.

Per Eco Inteligencia / El Butlletí de l’AMIC