04/10/2023 El bloc de tendències sobre mitjans de proximitat

Alcalde i periodistes en el joc dels cognoms

Em ve a la memòria l’anècdota del veterà fotògraf de l’ABC Jaime García García, que freqüentment feia broma amb els seus cognoms quan s’identificava en algun esdeveniment: “No se vaya a equivocar con mis apellidos, que són claramente ingleses”, deia, més o menys. Sembla que un dia se’n va cansar, i no sé si per casualitat o per regularitzar la seva vida professional, va acabar adoptant com a signatura el seu tercer cognom, Mora, sintetitzant el seu doble García en una G intermèdia. És sabut que avui la llei permet que el cognom patern pot deixar de ser el primer “per defecte”. Hom pot indicar l’ordre dels cognoms, sempre que els cognoms que resultin del canvi no pertanyin a una sola línia, sinó que siguin un de la paterna i l’altre de la materna. Quan estudiava m’explicaven que “històricament la península ibèrica és l’únic lloc a Europa on les dones no han perdut el seu cognom, on no van prendre el cognom del marit”, segons el llibre de Salazar y Acha. Històricament, ens deien, “els espanyols han utilitzat molt el cognom de la mare”, fins i tot quan “l’ordre era un caprici”, especialment entre les classes nobles, que escollien els seus cognoms d’entre els seus avantpassats amb més llibertat. Crec que així estava escrit al llibre d’història de Salazar y Acha.

El fet és que, amb canvis o sense, ningú s’ha atrevit a pronosticar l’hegemonia dels cognoms més freqüents, com García, el primer de l’alcalde de Badalona. Hi ha cognoms la presència dels quals és tan forta que prendria diverses generacions perquè es notés la seva reducció. Així que segueixen sent la més habitual.

L’alcalde badaloní és un García quan vol. Ell mateix s’ha conscienciat que pot anomenar-se de tres maneres: García, García-Albiol, Albiol, tot i que de fa un temps sembla que “prima” l’Albiol a seques i posa el García a la nevera que només obre quan li convé. El més curiós, per anomenar-ho d’alguna manera, és que els periodistes li fan el joc. Amb l’excusa de no confondre’l amb cap dels tres milions d’espanyols que porten el cognom García (com a primer o segon) primer li donen l’estatus de noblesa i li adjunten el García amb l’Albiol. Ara, més darrerament, fan pinya amb el comunicador que comunica el que diu el polític i ja tenim només el senyor Albiol, fill de la senyora que gaudia de les simpaties del barri de la Morera, on sembla que tenia bon nom com a perruquera.

Sempre he cregut que els cognoms tenen una càrrega molt important, perquè són el vincle principal que ens uneix públicament a les nostres famílies, que no és petita. A mi em sembla que històricament el cognom té un pes gens menyspreable. Aquestes dues són grans raons. I una tercera, la del comunicador que comunica, és la d’arraconar subtilment el cognom per substituir-lo per un altre ben curt, també, però més “negligible” per menys comú. L’expert en comunicació sap que Albiol és un antic cognom català d’origen toponímic, tant a Catalunya com al País Valencià. Albiol prové del topònim del mateix nom al Baix Camp, i el filòleg Joan Corominas va escriure que Albiol ve de l’alvèol llatí, “conca petita”.

Si fos jo, no manllevaria el cognom García. L’Ander Ros, secretari de la societat basca d’onomàstica, explica que en el seu origen “era un nom navarrès, que podria provenir del ducat de Gascunya” entre els segles VIII i IX, i de Navarra es va estendre a l’Aragó, la Rioja, Burgos… “El cognom s’ha tingut com a basc perquè s’ha associat amb harz (ós) i gazte (jove)”, escriu Ros.

Si l’alcalde badaloní és juganer i especula amb quatre cognoms (quin li deu agradar més, García, García Albiol, García-Albiol, Albiol?) els que no ho han de fer són els periodistes. En Xavi García, com se’l coneixia al Círcol Catòlic –on jugava a bàsquet– i a la Penya, quan s’hi va acostar i va arribar a tenir-hi bona veu, com també al Javier de l’empresa constructora García Navalón, de Sant Adrià de Besós, quan el jove badaloní acabava els seus estudis –crec que de pèrit industrial– i s’iniciava en allò de com s’asfalten carrers i carreteres per terres del Nord d’Àfrica. Aquest Xavi, Xavier o Javier García en tenia prou per moure’s suficientment bé. Ara, el joc polític l’ha acostat al García Albiol, García-Albiol i García, a seques. I els periodistes s’han posat també a jugar amb ell.

El 25 de maig vaig cercar a LinkedIn “Xavier García Albiol”. Només posa una informació personal: “Candidato del Partido Popular de Catalunya a la Presidencia de la Generalitat en Partido Popular de Catalunya”. Textual. Cap altra cosa, ni formació ni currículum laboral. Res més. A la resta de xarxes, igual. Es pot deduir que el batlle de Badalona fa servir la ciutat de trampolí cap a la presidència del país? Per ara, mostra els dos cognoms darrere el seu nom, en català. No podem intuir, per tant, la seva hipotètica targeta de visita de president: García, García Albiol, García-Albiol, Albiol? Si hem tingut un president Montilla, perquè no un candidat García? Que n’hi ha molts? Un Xavier García Albiol deu ser únic.

Si els periodistes continuem compartint amb ell el parquet i les cistelles, tenim joc per estona.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació / Comunicació21

About the author

Estanis Benvinguts al bloc d'Estanis Alcover sobre comunicació, premsa i món editorial, publicitat, màrqueting i publicitat. Google

Related Posts

La premsa de proximitat: un milió i quart de lectors. Tot un caramel publicitari

27/05/2020

27/05/2020

A finals d’any es van saber les dades d’audiència dels mitjans impresos associats a l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació...

L’Observatori Europeu contra la desinformació en línia, en marxa

05/06/2020

05/06/2020

Ja està en marxa la iniciativa més ambiciosa de la Comissió Europea per fer front a la desinformació. L’Observatori Europeu...

Un tribunal australià manté que els mitjans locals són responsables dels comentaris que s’aboquen a les seves pàgines de Facebook

05/06/2020

05/06/2020

Com diem aquí, quan vegis la barba del teu veí pelar, posa la teva a remullar. Els editors d’Austràlia s’enfronten...

Presentat al Parlament de Catalunya el manifest per la qualitat de la democràcia

29/11/2013

29/11/2013

Aquest és un Manifest públic que recull la voluntat per trobar espais de concert imprescindibles entre polítics i societat civil,...

Els bars poden oferir la premsa als clients

29/05/2020

29/05/2020

Com confirma la Delegació de Salut i Famílies del govern andalús, els bars poden seguir oferint sense problemes als seus...

Mitjans independents demanen al Govern d’Espanya que protegeixi la pluralitat i la qualitat informativa

22/05/2020

22/05/2020

Aquest és el comunicat íntegre que, de moment, subscriuen 16 mitjans independents: Davant les notícies que afirmen que el Govern...

Els mitjans tradicionals, els grans damnificats per la pandèmia

01/06/2020

01/06/2020

Segons un recent estudi de l’Associació Alemanya d’Anunciants (OWM), que recull Marketing Directo, el 60% de les empreses diu que...