Cap a un periodisme d’investigació sostenible

Deu de fer un any, més o menys, que Enrique Canovaca presentava, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, el seu llibre Claus per a la sostenibilitat de la premsa. L’autor va ser prou clar: “”Cal tornar a invertir més recursos en el periodisme de tota la vida”, tot acceptant que un dels majors reptes per al periodisme d’investigació és fer-ho rendible. En la crònica d’aquesta presentació, el periodista Francesc Puig escrivia per a La Vanguardia: “Ja és prou difícil per al periodisme en general, encara més difícil per al periodisme d’interès públic, però el més complex en el cas del periodisme d’investigació és que requereix temps i diners i pot comportar riscos substancials”.

Canovaca es qüestiona en el llibre quin model ha d’adoptar avui la premsa en l’entorn digital per seguir complint la funció social informativa i mantenir al mateix temps la seva sostenibilitat i enumera  “com ha encarat la premsa el model de negoci, amb tota la gratuïtat informativa, el clic fàcil, la dependència amb respecte a gegants tecnològics, l’aposta pel trànsit massiu més que per una audiència que s’identifiqui emocionalment amb el producte…” Segons Canovaca, la majoria d’editors i directors són conscients que aquest model de trànsit a l’engròs per després monetitzar-lo a nivell publicitari “ja està caducat”. En la segona part de el llibre l’autor intenta esbrinar cap a on ha d’evolucionar la premsa. En primer lloc proposa redefinir el temps periodístic, que es prioritzi “el periodisme d’investigació, més analític i crític per davant del  breaking news i de el minut a minut”.

La periodista Anne Koch, publica aquesta setmana, a Periodismo de Investigación, un article sobre Claus per a un periodisme d’investigació sostenible. Forja el mateix metall que Canovaca: “Els grans mitjans comercials poden donar-li suport als equips d’investigació. Però en el cas dels petits mitjans que fan investigació aquest desafiament manté a periodistes i editors desperts a la nit.

La Xarxa Internacional de Periodistes aporta idees i expertise respecte de com aconseguir diners i muntar un projecte periodístic sense ànim de lucre financerament sostenible, responent tant a una necessitat evident com a la forta demanda de la comunitat periodística general. Els desafiaments són majors en els països en desenvolupament i en transició, però hi són a tot arreu.

Anne Koch  reconeix que el suport de donants és fonamental per als mitjans que fan investigació i seguirà sent-ho en el futur proper. I diu.  “Els periodistes estan experimentant, innovant i aprenent els uns dels altres per diversificar les seves fonts d’ingressos i trobar formes de guanyar diners per finançar la seva feina. I encara que els problemes són importants, hi ha èxits notables entre els grups de recerca, tant amb fins com sense ànim de lucre”.

És gratificant veure el treball que al respecte es fa des de la Xarxa Internacional de Periodistes. Han elaborat uns vídeos que es poden trobar al canal YouTube de Gijn i n’estan elaborant més. Estan introduint una nova sèrie aquesta setmana, disponible en anglès: Making Investigative Journalism Sustainable: Best Business Practicess . Aquest conjunt de consells clau presenta a 10 periodistes i experts de tot el món que estan treballant per construir mitjans d’investigació viables o treballen per donar suport a aquests iniciatives.

Els vídeos que han dissenyat a la Xarxa (coneguda internacionalment com Gijn), conscient que hom està ocupat, tenen només una durada cadascun d’uns cinc minuts, amb segments més curts de només un minut disponibles a les xarxes socials de Gijn.

Malgrat els seus contextos molt diferents, aquests experts toquen temes similars: conèixer la nostra audiència, diversificar les fonts d’ingressos, trobar el nostre propi nínxol i no intentar fer massa coses alhora. Assegurar-nos de tenir un pla comercial sòlid i de poder administrar la nostra empresa de manera efectiva, sense renunciar a recaptar fons i comprometre’s a recaptar-los bé.

Font: Mediàtic/Àmbit d’Estratègia – Infografia Ijtnet