Cobrir l’epidèmia del coronavirus eficaçment sense difondre informació falsa

L’epidèmia del coronavirus serà una de les històries més urgents, complexes, i que es mouen ràpidament de l’any. Redaccions que encara no disposen dels reporters de la salut i la ciència ha de construir ràpidament una xarxa de professionals independents amb experiència en la cobertura de malalties infeccioses i designar un equip intern d’enfocament en aquesta història i construir la seva experiència. Els reporters que cobreixen aquest ritme aprenen a avaluar les proves, l’argot de desxifrar i estadístiques, experts fiables, i humanitzar les històries d’intimidació. Aquests són alguns consells a tenir en compte i afegiu si us plau el seu assessorament en els comentaris. Hem de donar suport els uns als altres i compartir les idees amb els que cobrim aquesta crisi de salut pública en evolució.

• Seguiu informant als que comencen a preocupar ara. Ja s’han publicat dotzenes d’històries sobre el COVID-19, però hi ha persones que, per les raons que sigui, comencen ara a aprofundir en el coronavirus i no tenen la informació necessària per contextualitzar. Arriben als diaris amb una comprensió encara menor de la situació que l’audiència anterior. “És més important que mai ser clar i minuciós, fins i tot si sent que es repeteix una i altra vegada”, apunta Helmuth.
• Definiu els termes en cada història, i creï i enllaci a un glossari. Quan s’escolten moltes sessions informatives dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties i de les autoritats de salut estatals i locals, és fàcil entendre el seu idioma. Però, fins i tot quan hi ha pressa, és important traduir el seu argot. La majoria de les persones no coneixen els termes “transmissió comunitària” o “propagació asimptomàtica” o realment no entenen què és la quarantena. Creeu un glossari i enllaç els termes a la seva definició.
• Utilitzeu les xarxes socials de manera efectiva. Twitter no hauria de ser la font de temes, però si les persones fan preguntes en les xarxes socials o mostren que estan confoses per alguna cosa, potser s’hauria d’escriure sobre això. Comparteixi les seves pròpies històries. La gent vol informació fiable en aquest moment.
• Busqui informació sòlida d’experts en malalties infeccioses i salut pública i vagi amb compte amb les persones que intenten vendre com a experts quan no ho són. Està circulant molta informació errònia sobre el coronavirus, i aquest problema empitjorarà. Alguns polítics estan minimitzant el perill, alguns xarlatans estan tractant de vendre tractaments o proteccions falses, i alguns anti-vacunes estan entreteixint el coronavirus en les seves teories de conspiració sobre les vacunes.
• Eviteu desacreditar una teoria marginal si encara no ha rebut molta atenció. La repetició fa que la informació errònia se senti més certa.
• Quan una informació errònia es torna prominent, desacredita-la manifestament. La investigació sobre informació errònia ha revelat algunes de les millors pràctiques per a això: reemplaçar la informació falsa amb alguna cosa que sigui veritable. Digui immediatament que aquesta cosa falsa és falsa, especialment en els titulars. Proporcioni una raó per la qual la falsedat s’ha estès o per què les persones podrien creure-la o per què algú l’està promovent, per ajudar les persones a comprendre per què estan veient aquesta informació errònia tot i que és falsa. Les desacreditacions simples i breus solen ser les més efectives.
• Evita el fals equilibri. Els reporters experimentats en salut, ciència i medi ambient saben que no han de donar el mateix pàbul als creacionistes, als negadors del canvi climàtic, als anti-vacunes o als terraplanistes. No cal dir que hi ha “un altre costat” del coronavirus quan l’altre costat no té sentit.
• Reconèixer temors o incerteses pot calmar-los. En lloc de dir “no s’espanti”, digui que algunes persones estan preocupades, i això és comprensible perquè aquesta és una situació nova i no sabem com acabarà, però… (i després proporcioni la informació fiable).
• Explica el que no sabem. Les persones tenen moltes preguntes que encara no poden respondre, com l’infecciós que és aquest virus en persones que encara no mostren símptomes. Dir que quelcom és una pregunta que els investigadors intenten respondre amb urgència pot alleujar la confusió del seu lector.
• Vés amb compte amb els “altres” que estan en risc. És cert que les persones amb afeccions mèdiques existents semblen ser més propenses a tenir complicacions greus per COVID-19. Però moltes de les persones de la seva audiència tenen afeccions mèdiques existents o éssers estimats que les pateixen. Comparteixi informació sobre qui està en risc sense tenir en compte si per perfil formen part o no de la seva audiència.
• Incloure context. Quan sigui apropiat, ajudi els lectors a comprendre com funciona el sistema d’atenció mèdica, com funciona el sistema immunitari, com funcionen els virus.
• Entrevisti a infermeres. Els periodistes solen citar els metges en lloc de a les infermeres com a fonts expertes, fins i tot quan l’experiència i el coneixement de les infermeres és més rellevant. Especialment amb el control de malalties infeccioses, les infermeres poden oferir informació crítica i perspectiva.
• Busqui oportunitats per mostrar a viròlegs, epidemiòlegs, infermeres, funcionaris de salut pública, fabricants de vacunes, genetistes i més professionals fent la seva feina. Com saben, però com alguns lectors no necessàriament aprecien, la ciència és un procés i el realitzen persones reals. La gent realment valora veure com fan la seva feina aquestes persones a la recerca de solucions.

Per Laura Helmuth, editora de Salut i Ciència de The Washington Post / The Open Notebook  / Fotografia: HispanTV