Congrés de l’AE-IC: La premsa gratuïta és el resultat de la convergència mediàtica

El Vè Congrés Iberoamericà de Comunicació (AE-IC), va tenir lloc a Caixa Fòrum, de Madrid. El president d’AE-IC Miquel de Moragas Spà (fundador y ex-director de l’Institut de la Comunicació (INCOM) de la UAB i col·laborador de l’AMIC) va explicar sobre el programa del congrés “els dos eixos fonamentals del nostre ideari, la cooperació científica i el compromís d’establir llaços acadèmics amb la comunitat iberoamericana.” Així mateix, de Moragas va destacar del tema central del congrés “Comunicació, Cultura i Cooperació, temàtiques en tres sessions plenàries: Política Científica, Formació de Postgrau i publicacions”.

Una anàlisi comparada entre Espanya i el Regne Unit de David García Martul i Guillermina Franco, de la Universitat Carlos III de Madrid, va reflectir que la premsa gratuïta és el resultat de la convergència mediàtica i es planteja com a complementària a la premsa tradicional. La premsa gratuïta va perdre quota de mercat a causa de la crisi de la premsa global i de la publicitat, però torna a ressorgir durant l’any 2015-2016, gràcies a l’estirada de les notícies locals. Un exemple notori ha estat la reconversió en diari gratuït del diari de pagament anglès London Evening Standard, que es distribueix tres vegades al dia en les principals ciutats angleses, sent el diari amb més tirada del Regne Unit.

Política Científica i Comunicació

Mercedes del Hoyo (rectora de la Universitat Rey Juan Carlos) va insistir en la recuperació de la investigació especulativa i en aconseguir que les investigacions sobre comunicació adquireixin igual importància que les que es realitzen en altres àmbits. La intervenció d’Elea Giménez-Toledo (CSIC), ha recalcat sobre les polítiques científiques que són un dels objectius de la comunitat científica ha de ser “que les nostres bases de dades puguin competir amb les d’àmbit angloamericà”. Espanya ha estat pionera en la creació de bases de dades però la crisi va frenar l’avanç d’aquestes bases mentre que la resta de països europeus van seguir invertint en les seves. Un factor a tenir en compte a l’hora de la rellevància de les publicacions és la influència de la font. Del Vallel també va coincidir que el valor d’una publicació s’avalua a través de la seva producció acadèmica, el que defineix com a “política d’incentius”. “És més valuós el que produeix més”, afirma.

Celia Crovi (presidenta de ALAIC) va destacar la crisi de la dècada dels 80. Enric Saperas (Universitat Rey Juan Carlos) va realitzar un diagnòstic del model de professionalització i institucionalització comunicativa des de la dècada dels 90. Per Saperas hi ha diversos actors que han adquirit una gran rellevància en l’àmbit acadèmic: les revistes internacionals, les cadenes d’investigació i l’hegemonia de la indústria editorial angloamericana, sobretot nord-americana.

Postgraus de Comunicació

Sobre el tema dels postgraus de Comunicació, van debatre els ponents Manuel Palau (Universitat Carlos III), Paulo Speller (secretari general OEI), Juan Fernando Muñoz Uribe (president de FELAFACS), Juan Antonio García Galindo (representant de ATIC a Espanya), Carmen Ciller (professora de la Universitat Carlos III). Per a Manuel Palau, degà de la Facultat d’Humanitats, Comunicació i Documentació de la Universitat Carlos III, hi ha la necessitat de cooperació per al desenvolupament dels diferents postgraus de les universitats iberoamericanes. El professor García Galindo va comentar la diferenciació que hi ha entre els màsters acadèmics i els professionals, que porten a una especialització en el món laboral. També s’ha referit a les fortaleses i debilitats dels estudis de postgrau, sent una fortalesa fonamental la col·laboració amb empreses i com a element negatiu ha destacat la manca d’internacionalització d’aquests estudis. Així mateix, ha comentat “la falta d’adaptació als canvis produïts en el sistema educatiu que impedeixen una anàlisi més rigorosa de l’oferta”.

Carmen Ciller aposta per desenvolupaments de postgraus “com ponts cap a l’activitat professional i el món empresarial”, dirigits a la internacionalització, així com màsters professionals desenvolupats amb les empreses cap a les que després es dirigeixen els alumnes professionalment. Paulo Speller, com a secretari general de l’Organització d’Estats Iberoamericans per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, va manifestar la necessitat “de reconeixement de títols i crèdits dels alumnes entre les diferents universitats iberoamericanes, a través de convenis i acords bilaterals”, a més va destacar l’augment de l’ensenyament universitari a Llatinoamèrica.

Què s’investiga en Comunicació?

En l’actualitat la imatge de les dones en la premsa esportiva està lluny de reflectir la realitat. Sobre qui informa sobre les dones en la premsa esportiva? segons un estudi realitzat per Clara Sainz de Baranda, de la Universitat Carlos III de Madrid, entre 1979 i 2010, només el 2,18% de les informacions aparegudes a la premsa esportiva durant aquests anys es referien a dones esportistes. Segons Sainz de Baranda els llocs de responsabilitat de la premsa esportiva estan en mans d’homes que manifesten que fan diaris per a homes, que marquen una agenda els temes i informacions s’elaboren pensant en els seus interessos. Tot això malgrat l’augment de dones en les redaccions que, però, no s’ha traduït en l’augment d’informacions sobre assoliments esportius femenins. Un altre dels aspectes que assenyala l’autora de la investigació és que l’èxit de les informacions sobre esdeveniments esportius protagonitzat per dones, sol ser l’assistència de personalitats d’àmbit polític o social el que, per desgràcia, sol ser bastant infreqüent.

Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació / El Butlletí de l’AMIC