Després dels cercadors, els mitjans s’enfronten al “Dret a l’oblit digital”

La decisió de l’Alt Tribunal sobre el “dret a l’oblit digital” avala que els cercadors no ofereixin informacions de particulars sense rellevància pública, sempre que el temps hagi fet efecte en el seu interès o si els perjudica. Seran els propis mitjans els que hauran d’encarregar-se d’impedir que la notícia pugui ser arxivada en els cercadors, sempre i quan aquest sigui el 

Aquesta decisió del Ple de la Sala Civil avala la dictada durant 2014 pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea en l’anomenat “cas Google”. En aquell moment, el Tribunal de Luxemburg va emparar la retirada de dades per part del cercador, paper que ara haurien d’exercir els mitjans.

No obstant això, tot i que el Tribunal Suprem s’ha posat del costat dels particulars en aquest aspecte, la seva decisió revoca la de l’Audiència de Barcelona d’exigir al diari demandat que eliminés del seu portal els noms i inicials dels afectats, ja que aquest polèmic “dret a l’oblit” serà limitat. Les dades dels protagonistes de les notícies poden seguir consultant-se de forma íntegra en les diferents hemeroteques, encara que els cercadors, com Google o Bing, hagin d’ocultar-los.

Els responsables de les hemeroteques digitals hauran, per tant, d’”adoptar mesures tecnològiques, com ara la utilització de codis robots.txt o instruccions noindex, etc., perquè la pàgina web de l’hemeroteca digital en què aparegui la informació obsoleta i greument perjudicial no pugui ser indexada pels cercadors”, si així ho requeriren els afectats de manera justificada. Per exemple, en el cas anteriorment descrit, el Suprem exigeix ​​una indemnització de fins a 7.000 euros al diari en considerar que el fet de mantenir indexada la informació quan ja havia perdut tota rellevància possible suposava violar l’anomenat “principi de qualitat de dades”.

Malgrat això, la Sala rebutja el requeriment d’eliminar els noms i cognoms de la informació recollida en l’hemeroteca, o que les dades personals contingudes en la mateixa no puguin ser indexades pel motor de cerca intern, cosa que considera “una restricció excessiva de la llibertat d’informació”.

D’El Butlletí AMIC