Així cobreixen els mitjans l’última hora del coronavirus: teletreball, comitès de crisi i eines digitals.- David González, des de la Xarxa Internacional de Periodistes, explica que el coronavirus buida també les redaccions i el teletreball s’implanta en els mitjans. Quines eines digitals fan servir per coordinar-se en remot i com s’organitzen? Apps de missatgeria, comitès de crisi, reunions de temes per videoconferència, a més de guàrdies presencials i per torns a les redaccions sempre que sigui imprescindible. Així cobreixen els mitjans l’última hora de la COVID19: del teletreball als comitès de crisi.
González ha preguntat a diversos mitjans com estan organitzant el teletreball, com són les reunions de redacció i com gestionen deslocalitzats l’última hora d’aquesta pandèmia global. A més, ens expliquen amb quines eines digitals teletreballen, quins apps de missatgeria fan servir, quines plataformes de videoconferència i com organitzen el seu dia a dia en remot. Els mitjans consultats també expliquen si han assignat o no retens, personal imprescindible o responsables d’àrea que han d’acudir a les redaccions per coordinar l’operativa diària.
Els mitjans consultats –pel que fa referència a l’Estat espanyol- són: Agència SINC (La ciència és notícia), Diario Público, El Español. El Mundo, Maldita.es, La Razón i La Voz de Galícia.
Agència SINC.- L’agència de notícies científiques SINC fa saber que “tot l’equip de redacció està fent un enorme esforç per adaptar-se a la modalitat de teletreball i el resultat està sent molt satisfactori”, segons explica Pampa García Molina, redactora en cap de l’agència. “Mantenim comunicació diària i la mateixa coordinació que en condicions normals però en lloc de ser presencial ho fem a través de l’Skype empresarial (text, veu o vídeo) i el WhatsApp quan és alguna cosa més urgent”, afegeix. “En el cas que hi hagués una necessitat de força major d’assistir al centre de treball perquè el servei així requereixi ho faríem respectant les indicacions de Sanitat”, finalitza.
Diario Público.- “Ens coordinem amb Slack; ja des de fa tres anys, i encara sort que se’ns va acudir implantar-lo com a eina de treball en la redacció, perquè ara ja el tenim més que rodat “, revela Virginia P. Alonso, directora del diari Público. “Les reunions de redacció les fem per Teams (videoconferència o àudio, depèn de moment)”, ens diu. Els integrants del comitè de crisi del coronavirus de Público vam decidir el dia 26 que aquest fos l’últim dia de treball presencial, perquè vam entendre que l’escenari canviava a pitjor. Tots estem treballant des de casa”, postil·la.
El Español.- “Abans que es decretés l’estat d’alarma teníem previst fer torns amb un petit reforç en la redacció, però vista la gravetat de l’assumpte hem decidit estar, al menys, durant 15 dies treballant plenament en remot”, confirma Daniel Muñoz, director de estratègia del diari. “Només es va a la redacció, si és estrictament necessari. Les reunions (comitè de direcció, equips i reunions de contingut) s’està organitzant perfectament per videoconferència (Google hangouts)”, afirma. “L’última hora i la coordinació diària és a través d’Slack , com ja veníem fent des d’abans. Els missatges per WhatsApp i les trucades telefòniques queden per converses un a un”, ens explica. “En Producte, les reunions de definició es fan amb taulers col·laboratius (Miro) més videoconferència i es gestiona el treball a través de Trello. Per a nosaltres, tot ha anat força bé perquè ja fèiem servir aquestes eines”, conclou.
El Mundo.- “Ens hem organitzat enviant a la majoria de la redacció a casa a teletreballar. Només vénen a la redacció el responsable de cada secció i una part de les taules de Breaking i de Print”, confirma Vicente Ruiz, subdirector d’ El Mundo. “Hem eliminat reunions i les bàsiques que es fan es fan en la redacció (en què a penes hi ha gent), de peu i amb distància i ens coordinem fonamentalment per WhatsApp, mail i Microsoft Teams”, exposa. “De les seccions només ve el responsable per coordinar el seu equip, que teletreballa. I en l’equip de Breaking, sí que ve a redacció el cap del matí i el de la tarda, acompanyat d’un redactor. Després, la resta de l’equip dóna suport des de casa. És a dir, dues persones per torn físicament a San Luis (seu del diari a Madrid”, finalitza.
Maldita.es.- “Fem servir Telegram diàriament i reunió de redacció setmanal per Zoom o trucades soltes, segons Beatriz Lara, responsable de Comunitat a Maldita.es. “Ningú va a la redacció, tot és en línia. No canvia molt la forma de treballar excepte pels torns”, afegeix. “Anem adaptant-nos segons passen els dies, però anem, que no és massa diferent en la forma de treballar (que ja teníem)”, assegura.
La Razón.- “Ens coordinem de dues maneres: una és WhatsApp, on hi ha un grup de coordinació de director, subdirectors i responsables de cada secció que treballen a Madrid; a més, hi ha un altre grup de coordinació amb les nostres delegacions (Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia i Castella i Lleó)”. “En aquests grups es coordina la informació que es publica, se sol·liciten reportatges i es debat, si cal, algun tema concret”, revela Sergio Rodríguez, subdirector digital de La Razón. “A més d’això, per a l’edició digital ens coordinem a més per Slack, integrat amb ARC, el nostre CMS, i on també estan els nostres tècnics, dissenyadors i equips de gestió (analítica, publicitat, etc.)”. «En cas de necessitar trucades comptem amb Skype Empresarial i més amb One Drive per a emmagatzematge d’arxius. D’aquesta manera, fins a les 14.30 tota la feina és 100% digital », explica. “En les seccions que necessiten una major presència per a l’edició del diari imprès (fotografia, maquetació i el tractament d’imatges en tancament), hi ha actualment una o dues persones de guàrdia a la redacció, a més d’un sotsdirector, però en tot cas l’objectiu és poder fer teletreball 100% en línia“.
La Voz de Galicia.- “Per a la redacció de La Voz, treballar en remot no és una novetat. A l’escenari habitual, sense coronavirus, el 65% dels periodistes de La Voz no treballen en la redacció central, sinó que ho fan des d’una delegació local o corresponsalia”, recorda Tomás García Morán, CDO de La Voz de Galícia. “Per això, fa anys que treballem amb grups de WhatsApp, tot i que en l’últim any hem anat migrant a Slack”. “A la redacció central només queda un petit reforç, de prop de 20 persones, a les taules que s’ocupen de la distribució dels continguts (Taula Central), la secció de Societat ampliada en l’equip especial del coronavirus, i la secció de tancament del diari”, comenta. “La resta de la redacció treballa ja des de casa i les delegacions s’han anat totes íntegrament a teletreball. Totes les reunions són des de la setmana passada per Hangouts, inclòs per a les persones que estem a les dependències de la redacció central”.
El Govern de l’Estat prepara ajuts a la premsa.- El Govern de l’Estat espanyol està treballant en un paquet d’ajudes públiques per a la premsa i els mitjans de comunicació amb l’objectiu de donar suport a un sector que s’ha vist durament colpejat pels efectes que el coronavirus està tenint en l’economia i en la inversió publicitària, la seva principal font de finançament.
Segons publica Invertia, sembla ser que ara mateix diversos ministeris estan avaluant les peticions del sector, que van des de les desgravacions fiscals a les campanyes institucionals, passant per les suspensió de la taxa RTVE o la inclusió de la premsa en paper com a servei postal universal. “La idea és donar suport a al sector”, diuen les fonts consultades per Invertia, encara que també adverteixen que moltes d’elles no són fàcils d’aplicar ja que involucren molts ministeris i són transversals fins i tot a diferents administracions.
La decisió d’atorgar ajuts està presa, tot i que ara només falta articular en quina direcció es poden orientar. En aquesta línia, altres fonts indiquen que en els pròxims dies es podria aprovar un primer paquet amb mesures que siguin transversals i que a més no reportin massa traves administratives. Sembla que està sobre la taula la possibilitat d’activar la desgravació fiscal del 30% sobre tota la inversió publicitària en mitjans, cosa que la setmana passada van demanar tots els actors del sector.
Dinamarca compensarà part de la caiguda dels ingressos publicitaris dels diaris.-
Segons informa el diari El País, Dinamarca ha dissenyat un esquema d’ajudes per compensar els mitjans de comunicació que hagin registrat fortes pèrdues a causa de la caiguda dels ingressos publicitaris per la crisi del coronavirus. La compensació oscil·larà entre el 50% i el 80% de les pèrdues registrades i suposarà per a l’Estat un desemborsament de 180 milions de corones daneses, equivalents a una mica més de 24 milions d’euros.
La mesura va dirigida a tots els diaris la facturació dels quals es ressenti més d’un 30% en comparació amb els ingressos publicitaris de mitjana registrats en 2019. En aquest cas, l’Estat cobrirà el 60% de la minva en els ingressos publicitaris. Si la caiguda ha estat més gran, més elevada serà l’ajuda: per a les caigudes en facturació superiors al 50%, la compensació pública serà del 80%.
Salut, confiança i periodisme: un “Pla Coronavirus” per als mitjans.- L’actual pandèmia de coronavirus colpeja la nostra infraestructura democràtica. A l’igual que els bancs durant la crisi financera, seran rescatats els mitjans de comunicació? Per això, les institucions i els governs haurien d’actuar a curt termini, al mateix temps que segueixen treballant en polítiques a mitjà i llarg termini. En una carta oberta a la presidenta de la Comissió Europea, mitjans i experts, en representació personal, a més d’eurodiputats i exeurodiputats demanen a la Comissió que doni suport a la confiança en la tasca pública, i que ajudi a donar suport als mitjans en aquests temps difícils.
En la carta, dirigida a la presidenta de la Comissió, von der Leyen, es diu que “per ajudar a que els mitjans sobrevisquin, i s’adaptin, es necessiten estratègies per al sector, tant des dels mitjans públics com dels privats. La UE no pot fer-ho sola -els estats membres i la filantropia tenen un paper clau-, la Unió està preparant un millor marc polític, i ara ha de liderar-ho amb l’exemple”. Concretament, es demana: Estratègia a mig termini: polítiques per a l’ecosistema. Accions necessàries ara: els processos existeixen. Podeu llegir sencera aquesta extensa carta, on es crida salut, confiança i periodisme, en aquest enllaç.
Les televisions de proximitat privades demanen suport.- L’Associació de Televisions de Proximitat de Catalunya, que representa al 99% del sector privat i dona feina a centenars de professionals del país, ha fet un comunicat en que fan arribar la petició de suport al Govern de Catalunya. Després de recordar que la situació que viu el nostre país, i el món, no té precedents i les mesures que s’han hagut de prendre, des de tots els nivells, tampoc en tenen, demanem ajuda “des de la sinceritat i des de la necessitat”.
El comunicat fa saber que s’han hagut de prendre decisions molt dràstiques en un marge curt de temps sense deixar de fer la feina per la qual ens devem als nostres ciutadans: la informació de proximitat rigorosa, veraç i de qualitat. Els associats i les seves plantilles –diu més endavant el comunicat- fan un esforç perquè som conscients de la necessitat de mantenir una programació estable informativa; sense interrupcions, amb més creativitat que mai i unint esforços.
Les televisions de proximitat privades de Catalunya demanen, en primer lloc, una partida pressupostària extraordinària per poder contenir la falta alarmant d’ingressos i poder seguir oferint el servei públic informatiu. Al mateix temps, es fan un seguit de peticions totes elles encaminades a assegurar la subsistència del sector, com per exemple, ampliar la partida dedicada a publicitat per part de la Generalitat destinada a les Televisions privades i accelerar el pagament de les campanyes contractades dels exercicis 2019 i 2020.
La Premsa surt reforçada de la crisi.- Potser perquè el consumidor recela de la informació que circula per internet, el 15% dels consumidors declara tirar mà dels clàssics diaris impresos amb més freqüència que abans. Els mitjans impresos, sumits en una profunda crisi abans de la COVID19, gaudeixen fins i tot de més abast i popularitat que els puixants serveis de vídeo en streaming (14%). Des de l’inici de la pandèmia el consumidor llegeix més el contingut allotjat en els diaris de manera molt més intensa i es capbussa també en lectures més llargues i profundes.
La COVID 19 fa augmentar el consum de ràdio i TV.- TV, ràdio, internet i plataformes vídeo a la carta, incrementen els seus usuaris a la quarantena.- El confinament nacional ha canviat les regles de joc. Els espanyols romanen a casa seva i el percentatge de penetració dels mitjans ha crescut en aquestes últimes setmanes, destacant majors consums en televisió i ràdio, així com també en accessos a la Xarxa.
La caixa “tonta” va registrar un increment del 46% en el nombre d’individus que dedicaven quatre hores o més a veure continguts, en la primera setmana de la quarantena, del 16 al 22 de març, segons les dades d’IMOP Insights Top of Mind i Comparteix, recollits en el baròmetre “Els mitjans en la crisi del coronavirus”. La ràdio, un altre gran mitjà en alça, té un 9% més d’oients diaris des el nou de març. Les quatre principals emissores estatals (no dona dades de Catalunya) també han incrementat els seus números: Cadena SER (+13,1%), Cope (+14,6%), RNE (+ 12,9%) i Onda Cero (+ 5%). En el cas d’Internet, el nombre d’usuaris connectats va augmentar en un 83%, enfront de les setmanes anteriors (78,8%).
Aquestes dades confirmen les conclusions d’un altre informe conegut aquesta setmana i avalat per Havas Media Group. D’acord amb aquest segon sondeig, la ràdio lidera el rànquing de credibilitat i de confiança en la demanda d’informació amb un 5,3 sobre 7 enfront de les xarxes socials, que suspenen i se situen com a mitjà menys creïble. A aquests els seguirien Internet i els amics i familiars.
Els professionals del màrqueting preveuen una reducció de la inversió publicitària del 20%.- El 61% dels professionals del màrqueting creu que la confiança del consumidor es recuperarà abans d’octubre, i un 44,8% dels quals preveu una reducció de la inversió publicitària del 20%, fins i tot per sobre, en els propers sis mesos a Espanya. Són dades del baròmetre “COVID-19 i Màrqueting”, llançat per Good Rebels i l’Associació de Màrqueting d’Espanya, que s’actualitzarà cada dues setmanes mentre duri la crisi sanitària.
L’enquesta mostrarà la percepció dels professionals de l’màrqueting en qüestions com la confiança al consumidor, l’impacte en la inversió publicitària o la seva perspectiva sobre la recuperació. En properes onades, assenyalen, s’inclouran anàlisi d’altres partides rellevants de les inversions de màrqueting, tal com les ve recollint l’estudi AMES (Anàlisi de les Inversions de Màrqueting a Espanya) que des de fa deu anys elaboren Infoadex i l’Associació de Màrqueting de Espanya.
La percepció dels directors de màrqueting pel que fa a recuperació de la confiança de consumidor, contrasta amb l’Índex de Confiança de l’Consumidor (ICC) elaborat pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) que parla d’un descens de 1,5 punts en el mes febrer, aconseguint els 85,7 punts (sense comptar amb l’impacte de l’coronavirus) i ho fa, encara més, sobre les perspectives de recuperació de l’economia en el seu conjunt, llastada per la incertesa en tots els àmbits i sectors d’activitat. El 10,7% dels professionals de sector considera que hi haurà una recuperació ràpida; el 44,6% una recuperació lenta i el 44,6% parla d’una recessió llarga, de manera que 2021 també serà un any dur.
Més de 80 mitjans de l’AMIC participen en la campanya “joActuo amb responsabilitat” i “joemquedoacasa”.- L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC va decidir que, a banda de donar suport a les accions de les nostres Institucions adreçades a la ciutadania, com a col·lectiu d’editores i editors de mitjans d’informació, havia d’assumir la responsabilitat social que li pertocava. Per aquest motiu, ha impulsat una campanya per contribuir a informar de la millor manera possible a la ciutadania a través dels mitjans de l’associació, segons informa la mateixa AMIC.
La campanya es composa, per una banda, de dos tipus de continguts: #joActuo amb responsabilitat–covid-19, amb informació vinculada a la pandèmia i #joemquedoacasa-Activitats, amb informació d’activitats per passar millor el confinament, com recomanacions de què puc fer, entreteniment, acompanyament, motivadores… i, per una altra, de baners i anuncis que s’actualitzen en funció de les urgències que es transmeten des dels serveis bàsics, institucions i ciutadania. Aquesta iniciativa està tenint una gran acceptació per part dels associats, perquè en només els tres primers dies ha estat publicada per més de 80 mitjans associats a l’AMIC.
El Govern espanyol injecta 15 milions a les televisions.- El Govern de l’Estat ha aprovat en un Reial Decret una compensació de 15 milions d’euros a les televisions. Aquest ajut servirà per cobrir una part dels costos dels prestadors del servei de comunicació audiovisual de televisió digital terrestre d’àmbit estatal, derivats de mantenir durant un termini de sis mesos determinats percentatges de cobertura poblacional obligatòria, segons informa l’agència Efe. Cal recordar que les majoria de les televisions -representades per UTECA- van sol·licitar fa uns dies a l’Executiu una sèrie d’ajudes per afrontar la caiguda publicitari, xifrada en un 45% durant aquests dies.
Però Mediaset España puntualitza que aquesta companyia es troba totalment al marge i en contra dels ajuts. En un comunicat, Mediaset considera que “la responsabilitat d’una empresa audiovisual espanyola davant d’una crisi mundial com l’actual s’ha de dirigir de manera prioritària a donar informació veraç i entreteniment als ciutadans i suport a les empreses i institucions, en lloc de a demanar ajudes oficials”.
L’Associació Catalana de Ràdio urgeix un pla d’ajudes.- Els efectes demolidors de la pandèmia desencadenada pel COVID-19, ha provocat l’anul·lació de comptes publicitaris en aquests primers dies de la crisi. En un comunicat, l’Associació Catalana de la Ràdio es mostra atemorida per la seva rapidesa i abast de la baixada de la publicitat, que apunta a caigudes d’entre el 75% i el 80% en relació al mateix període de l’any anterior. “I ja estem a punt d’entrar al trimestre més important de l’any en facturació”. El sector s’enfronta, per tant, a una caiguda lliure que pot doblar els efectes negatius de la crisi de 2008-2010.
El comunicat de l’ACR diu al Govern que el sector de la ràdio necessita, com a mínim, mesures concretes que vinguin a donar resposta al desastre que es dibuixa en l’esdevenidor del sector en el present exercici i que, sens dubte, condicionarà el proper. “Cal estabilitzar les plantilles en un moment tan crític”, afirma l’entitat. Es pot llegir el comunicat sencer en aquest link.
Prisa activa dos ERTO.- L’última companyia a acollir-se a expedients de regulació temporal de l’ocupació ha estat Prisa, que aquest mateix dimarts ha informat als seus treballadors que activarà dos ERTO que seran comuns i transversals per a totes les companyies que integren el grup, entre les quals es troben Santillana, Cadena SER, Los40, El País, AS, Cinco Días, Cadena Dial, El Huffington Post, Los40 Classic, Los40 Dance, Radiolé o KeBuena.
D’una banda, l’editora negociarà amb el Comitè Intercentres la posada en marxa d’un ERTO que afecta tots els seus empleats i que suposarà una reducció de jornada i de salari (una retallada que serà d’entre un 10% i un 15%) fins a desembre de 2020.
Cal afegir, però, que la plantilla d’El País considera inviable compaginar l’ERTO amb la implantació del mur de pagament. En un comunicat que recull Prnoticias, els empleats del diari no s’expliquen com El País pretén implementar un model de negoci basat en la qualitat al mateix temps que imposa retallades a la seva plantilla.
El Grup Godó també aplica un ERTO.- L’expedient de regulació temporal d’ocupació –que s’està negociant- s’aplicarà els propers mesos d’abril, maig i juny a tots els mitjans i àrees del grup, inclosa La Vanguardia, segons informa la mateixa empresa als seus treballadors. És part de les mesures de xoc que els directius de l’empresa ja executen, entre altres la reorganització de la distribució dels diaris, reducció en les despeses de publicitat i màrqueting, rebaixa de les tarifes dels col·laboradors, estalvis en viatges i dietes. Mundo Deportivo ja ha tancat un acord, pel que la jornada laboral es rebaixa a 5 hores i mitja i el sou es redueix en un 20%.
OJD ofereix descomptes i facilitats de pagament als mitjans.- OJD ha decidit implementar dues mesures de caire econòmic per “contribuir a mantenir la viabilitat” de les editores que en formen part en el marc de la crisi del coronavirus, segons informa Comunicació 21. Per una banda, l’empresa auditora aplicarà un descompte del 25% en les factures de serveis durant els propers sis mesos. A més, oferirà tres mesos d’ajornament del període de pagament. La setmana passada, OJD ja havia informat que contemplava la possibilitat que les editores no computin la difusió dels exemplars publicats durant l’estat d’alarma decretat per a la prevenció i el control de la pandèmia del coronavirus. A més, va flexibilitzar el termini en què han de fer les comunicacions sobre difusió.
El primer EGM de 2020, a l’espera.- En un comunicat, L’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació fa saber que ha endarrerit cinc dies la publicació de la primera onada de 2020 de l’Estudi General de Mitjans a causa de les “circumstàncies molt adverses” en què s’està treballant per enllestir els resultats. Així doncs, la nova data de publicació del primer EGM de l’any és dilluns vinent, 6 d’abril. Com recorda Comunicació 21, a mitjan de mes, l’AIMC ja va suspendre temporalment l’inici del treball de camp de la segona onada de 2020 de l’EGM, previst per al 25 de març, a causa de la crisi de la COVID19.
Els quioscos, establiments essencials.- El Reial Decret Llei 10/2020 reconeix el caràcter essencial dels establiments i l’autorització a la venda de premsa i revistes. En un primer moment, però, en alguns municipis d’Espanya les forces de seguretat havien comunicat als ciutadans que no està autoritzada la sortida del domicili per adquirir la premsa, cosa que sí recull la nova regulació. També està permesa la circulació per poder lliurar diaris i revistes als ciutadans que desitgin rebre’ls en els seus domicilis (subscripcions), minimitzant els riscos per a la salut.
Gairebé tres terços dels quioscos obren però amb un horari reduït.- Inclosos en el llistat de serveis essencials decretat pel govern espanyol, el 85% dels quioscos de Catalunya mantenen la seva activitat, si bé amb horari reduït, segons l’Associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona i Província. Les vendes, però, han baixat un 50%, una caiguda que arriba al 70% en zones turístiques. Fonts de l’associació recorden que el sector quiosquer arrossega una crisi en els últims deu anys que ha fet desaparèixer al voltant del 50% dels establiments. El declivi del paper i la falta d’ajudes, denuncien, fan que amb l’actual daltabaix pel coronavirus si tanquen el quiosc, “difícilment el puguis tornar a obrir”.
El COVID19 no és transmet a través de periòdics ni superfícies impreses.- Earl J. Wilkinson, director de l’Associació Internacional de Mitjans Informatius (INMA) explica en un article al bloc de l’entitat que “fins al moment no s’han detectat casos de contagi de coronavirus que s’hagi transmès a través d’un diari, revista o material imprès. La possibilitat de contraure el virus que causa la Covid-19 i que una persona infectada contamini els productes impresos és baixa, indica l’Organització Mundial de la Salut.
Entre les característiques del coronavirus, els científics han assenyalat que dura més en superfícies llises i no poroses, i que era viable fins després de tres dies. No obstant això, els investigadors asseguren que això no és tan perillós com sona perquè la força del virus disminueix ràpidament quan s’exposa a l’aire i el virus perd la seva potència, després de sis hores la seva viabilitat és només del 2%, assenyala l’article de Wilkinson.
La màxima prioritat és la seguretat per als periodistes.- La FIP (Federació Internacional de Periodistes) ha publicat una guia d’assessorament als mitjans de comunicació que inclou les precaucions essencials que els periodistes han de tenir en compte a l’hora d’informar sobre la crisi de salut.
La pandèmia global pel coronavirus (COVID-19) ha afectat als/les periodistes en el seu lloc de treball, en els seus viatges i en la seva forma de treballar a tot el món. En situacions tan delicades com aquesta, la salut dels/de les professionals dels mitjans així com la de les persones amb les que entren en contacte ha de ser de prioritat màxima en tot moment.
Els sindicats estan treballant amb els empresaris dels mitjans de comunicació i els governs per tractar els problemes de seguretat sorgits per aquesta crisi i que tant preocupen als/les treballadors/es. També estan donant suport i assessorament als seus afiliats/es a nivell local. És amb aquest mateix propòsit que la Federació Internacional de Periodistes (FIP), la més gran organització de periodistes del món -que representa més de 600.000 professionals en 146 païso-, publica unaa guia de treball per a periodistes amb les recomanacions dels experts en salut en aquests temps de crisi sanitària, sota el nom Covid-19: la vostra màxima prioritat és la vostra seguretat.
Com els periodistes poden ajudar a aturar la propagació del brot de coronavirus.-
COVID-19 serà una història que tothom consumirà durant els propers mesos. Els periodistes requereixen l’accés als coneixements i la capacitat d’entendre les disciplines complexes, com ara l’epidemiologia i la salut mundial. També és exigible una quantitat considerable de recursos de les redaccions, que ja estaven sobrecarregats. El Reuters Institute va encarregar un treball que recull 11 consells sobre com informar sobre el brot, a càrrec de Trudie Lang i Peter Drobac, dos experts en salut pública de la Universitat d’Oxford. Ho podeu llegir des d’aquest enllaç
Google llança un web a Espanya amb informació oficial sobre el COVID19.- Google ha llançat una pàgina web a Espanya en la qual els usuaris podran trobar dades i continguts procedents dels governs i de les autoritats sanitàries sobre la prevenció del coronavirus, així com recursos locals per a usuaris, professors i empreses, segons informa la mateixa companyia que, amb aquesta iniciativa se suma a altres accions que està posant en marxa tant de forma local com global per lluitar contra la pandèmia del COVID19.
IAB Spain estableix una moratòria en el cobrament de les quotes.- Des d’IAB Spain, que afirmen ser conscients del gran impacte econòmic que aquesta crisi sanitària està tenint en els diferents actors de l’ecosistema del màrqueting i la publicitat digital, i com està afectant el dia a dia de tot el món de la Comunicació, i per tant, han cregut que des de l’associació han d’aportar el seu petit granet de sorra per donar suport a tots els seus associats en aquests moments tan complicats. Per tot això, la Junta d’IAB Spain ha aprovat una moratòria en la facturació i cobrament de les quotes del segon trimestre del l’any que anaven a ser facturades a primers d’abril. Les quotes anuals que tenien venciment durant abril, maig o juny, també es traslladen per la seva facturació a l’1 de juliol.
Resum informatiu de Mediàtic/Àmbit d’Estratègia
About the author
- More at
