Durant els últims anys xarxes socials com Facebook, Twitter o Google+ han entrat a formar part de les nostres vides. S’han convertit en una rutina més dins dels nostres treballs, les nostres relacions i el nostre oci. Aquestes noves plataformes penetren per igual en qualsevol sector de la societat, no distingeixen d’edat, sexe o de nacionalitat. Un fenomen que fa que les empreses de qualsevol sector, i en especial el de la comunicació, les tinguin més presents que mai en les seves estratègies i models de negoci.
La quantitat d’informació que hi ha a les xarxes socials i el nombre d’usuaris que tenen han convertit aquestes plataformes socials en eines periodístiques molt potents per a la distribució d’informació i la potencial accessibilitat fonts alternatives. Així, i per posar només un exemple, el 36% dels periodistes empra les xarxes socials per contrastar informació.
Eva Herrero Curiel ha elaborat la seva tesi doctoral per a la Universitat Carles III, de Madrid (dirigida per la catedràtica Eva Carrera), sobre aquesta qüestió, en la qual analitza l’ús que els periodistes espanyols fan de les xarxes socials. Partint de l’any 2004 amb els atemptats de l’11 de març a Madrid i fins als moviments socials del 15M, l’estudi fa un recorregut teòric i empíric sobre el desenvolupament i la implicació que han tingut les xarxes socials d’internet en les tasques que desenvolupen els professionals de la informació. A partir d’una enquesta a més de 400 periodistes espanyols aquesta tesi pretén mostrar una radiografia del moment que travessa la professió en un entorn canviant i flexible on les xarxes socials s’han convertit en una eina periodística més a la web 2.0.
Si voleu llegir sencera aquesta interessant tesi ho podeu fer clicant aquí
D’Àmbit d’Estratpegia i Comunicació / El Butlletí de l’ACPG
About the author
- More at
