El futur de la premsa de paper, gratuïta o de pagament

El futur de la premsa de paper, tant la gratuïta com la de pagament, passa per buscar fórmules mixtes. La publicitat, la més gran font d’ingressos de la premsa escrita, tant de la gratuïta com la de pagament, ha disminuït. El nombre de lectors continua descendint. Les persones menors de 40 anys no compren diaris els joves s’informen a través d’Internet, la ràdio i la televisió.

El futur de la premsa és incert. Per als més pessimistes, entre els quals hi ha Juan Luis Cebrián, del Grup Prisa; el professor Meller, Bill Gates i el magnat de la premsa Rupert Murdoch, en un futur pròxim els diaris de paper deixaran d’existir ja que no hi haurà lectors que els comprin. I les xifres els donen la raó: des de gener de 2008 s’han suprimit 21.000 llocs de treball de periodistes en els diaris nord-americans i més de 3.000 a l’Estat espanyol. En els últims tres anys més de mil diaris es van tancar entre nord-amèrica i España.

No obstant això, altres experts i estudiosos són més optimistes i reconeixen que la premsa, tal com l’entenem actualment, està abocada a desaparèixer, però pensen que en el futur hi haurà fórmules mixtes que permetin que la premsa escrita, tant la gratuïta com la de pagament, subsisteixin. D’aquesta opinió són José Manuel Vargas, exconseller delegat del grup Vocento (ABC, El Correo, Las Provincias, La Verdad…) qui pensa que la crisi econòmica suposa “el final de l’era de la gran liquiditat”, però defensa que en un futur proper hi podria haver ofertes combinades de continguts de pagament i gratuïts, delimitant quins han de ser de pagament i quins no. aquests continguts. També s’hauria de combinar informació a través d’Internet. Per a Vargas, els periodistes ja no han de treballar per a un suport, com s’ha fet fins ara, sinó per a una marca que engloba diferents suports (paper, Internet, premsa gratuïta) .

D’altra banda en el treball d’investigació “Models de periodisme local i estratègies davant la crisi: el cas del News & Observer”, realitzat pel professor José Luis González, vice-degà de Periodisme de la Universidad Miguel Hernández, d’Elx, s’arriba a una conclusió semblant. ” Davant l’actual crisi global de la premsa tradicional alguns diaris regionals i locals han apostat per un model de periodisme híbrid que combina el paper i Internet com és el cas del diari nord-americà, de l’estat de Carolina del Nord, News & Observer”

El News & Observer, diari local del grup McClatchy ha arribat a la conclusió que davant del descens de vendes dels diaris de paper cal combinar diversos models informatius: la informació en paper, la informació per Internet, l’edició especial per l’Ipad, curosos espais de participació ciutadana i una premsa de marcat caràcter local. Durant els caps de setmana la gent sol comprar els diaris, però entre setmana prefereixen informar-se a través d’Internet o d’algun diari gratuït local. Per això els editors d’aquest diari han decidit buscar una fórmula mixta que combini les diferents modalitats. És una forma de reinventar el periodisme i adaptar-se als nous temps i, sobretot, una forma de fer front a la crisi.

El professor José Manuel de Pablos, catedràtic de Periodisme a la Univeristat de La Laguna, arriba a la conclusió que el periodisme està en crisi perquè “el producte informatiu que ofereixen els mitjans de comunicació no respon a les exigències d’un periodisme de qualitat basat en la veracitat, actualitat, interès públic, contrast de fonts, pluralisme i rigor”. “Els continguts que ofereixen els diaris, les ràdios i les televisions tenen cada vegada menys qualitat, les informacions no es contrasten. Els mitjans estan cada vegada més polititzats i les informacions sensacionalistes ocupen cada vegada més espai en els mitjans”.

Els empresaris de les empreses periodístiques al·leguen com a excusa que el seu compte de resultats no els permet dedicar més diners per millorar la qualitat informativa; els periodistes al·leguen que la pressió de la productivitat que els imposen les empreses no els permet oferir informació de qualitat i el públic, en general, rep el producte que li ofereixen els mitjans de comunicació i no adopta una posició activa ni crítica.

Per tot plegat,  el catedràtic José Manuel de Pablos i la professora Concha Mateos (professora de Periodisme a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid) donen com a solució a la crisi del periodisme, elevar la qualitat: ” El periodisme necessita amb urgència un control de qualitat efectiu. Davant l’ocàs del periodisme, etiquetes de qualitat, aquest és el canvi social que proposem”.

Vists els diaris i escoltats els experts, veiem que la crisi que arrossega la premsa ve de lluny. Ara bé, la premsa de paper (tant la gratuïta com la de pagament ) pot tenir futur. Però per a això caldria introduir alguns canvis. El primer d’ells, com assenyalen el catedràtic de Pablos i la professora Mateos, és augmentar la qualitat de la informació que ofereixen. per a això cal ampliar novament el nombre de redactors, aspecte que permetrà oferir informació pròpia, contrastar les fonts d’informació i comptar amb més temps per a la elaboració de reportatges. Tal com estan ara les coses, amb una redacció de dues o tres persones, per exemple, és impossible oferir un producte de qualitat.

D’altra banda, l’excusa que donen alguns empresaris de grups periodístics de que el seu compte de resultats no els permet dedicar més diners per millorar la qualitat informativa, moltes vegades no és del tot cert , ja que, per exemple, el grup Planeta, propietari entre altres mitjans d’Antena 3 TV i La Razón, té un compte de resultats positiu a la TV i el percentatge de beneficis que ha presentat en els últims anys segueix creixent, tot i la crisi econòmica. No obstant això, i malgrat aquesta bona situació econòmica, l’empresa no augmenta la plantilla de les seves redaccions (al contrari l’ha reduït), ni millora les condicions dels redactors i càmeres de la casa.

A més de la qualitat, hi ha un altre aspecte a tenir en compte, com és la recerca de noves fórmules. Alguns experts han plantejat com a solució un model mixt que combini la informació impresa gratuïta, amb la informació impresa de pagament i la informació a través d’Internet, en tots els seus canals. Ofertes que combinin continguts de pagament i gratuïts.

Prioritat a la informació local

Però a més a més de la qualitat i de noves fórmules mixtes, hi ha encara una altra dada a tenir en compte per garantir la supervivència de la premsa impresa, tant la de pagament com la gratuïta. Es tracta de l’especialització i donar prioritat a la informació de caràcter local. Pensem que actualment hi ha un públic nombrós que demana notícies locals, que vol saber el que passa a la seva ciutat, al seu barri. Comença a venir la informació “hiper local”, i a Barcelona tenim una gran i reeixida experiència amb els periòdics Línia, que publica l’editor David Centol (associat a l’ACPG) i que són un exemple de tot el que estem dient. Es tracta d’oferir una informació molt local i concreta i, alhora especialitzada, dirigida a un sector de la població determinat, com ho és un barri de una gran ciutat. Tan fàcil i tan difícil.

Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació i Redaly / El Butlletí de l’ACPG