El futur dels mitjans: El Govern reservarà un percentatge dels anuncis institucionals per a mitjans locals

El sector dels mitjans de comunicació està immers en una travessa del desert en la qual, en els últims cinc anys, ha perdut el 46% del total de la inversió a l’Estat. Aquesta crisi està afectant especialment els mitjans catalans. Així, si la quota de publicitat als mitjans de fora que arriben a Catalunya ha caigut un 28,2%, en el cas de mitjans catalans la davallada ha estat del 47,4%. Són dades presentades pel consultor Enric Yarza, de Media HotLine, en el marc del primer Fòrum de la Comunicació organitzat pel Consell de l’Audiovisual Català (CAC).

Les previsions d’Yarza són que aquest 2013 també sigui de caiguda publicitària, a l’entorn d’un 11% o un 12%, sempre que el quart trimestre funcioni bé. I considera que el 2014 la crisi de la publicitat podria aribar al seu mínim. Entre els subsectors que considera especialment actius a curt i mitjà termini hi ha la salut, les assegurances, l’automoció (lligada al cotxe elèctric) i les energies renovables.

El segon ponent era Philip Fürst, directiu de Zenith Media, que va aportar la visió de les centrals de mitjans que fan d’intermediàries entre marques i mitjans. “La publicitat offline segueix sent bona per a la notorietat i la creació de marca, mentre que l’online es focalitza més cap a la generació de respostes”. Fürst va explicar (com recollia el diari Ara) que, en el context actual, molts productes prioritzen la venda per sobre de la creació de marca.

Compromís local i comarcal

La jornada, a la qual van assistir prop de 150 persones vinculades al sector dels mitjans, va comptar també amb la participació del secretari general de Comunicació, Josep Martí, que va fer un anunci en relació a la publicitat institucional. El seu departament està treballant actualment en la modificació de diverses lleis i una mesura que es vol aplicar és auto-obligar la Generalitat a reservar un percentatge tancat de la seva inversió en publicitat institucional als mitjans de proximitat. Actualment, el redactat de la llei diu que ho ha de tenir en compte, però no fixa cap quota ni obligació concreta respecte a això. Aquest discurs el va repetir davant l’auditori de l’assemblea de l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, que es va fer divendres passat a Cambrils.

Tenint en compte que el pes del sector de proximitat es calcula en un 20%, aproximadament, i considerant que la Generalitat dedica uns 9 milions d’euros anuals a publicitat institucional, d’això se’n derivaria una reserva de prop de dos milions d’euros per a premsa en paper, digitals, ràdios i televisions locals i comarcals (i aquí, sorpressivament, Martí hi va incloure també les publicacions especialitzades, no pas d’informació general, amb la qual cosa el 20 per cent de pes específic anunciat no quadra i, per tant, si és així, la premsa de proximitat veurà reduïda la publicitat anunciada).

Martí va defensar, finalment, que, mentre duri aquesta conjuntura, les ràdios públiques puguin seguir finançant-se a través de la publicitat, tot i la pressió de les privades perquè s’apliqui el precepte que es va introduir a l’última reforma de la llei de l’audiovisual català, en la qual es determinava que la publicitat a les emissores públiques ha de tendir a zero.