El gran repte de la premsa: reduir al mínim les seves tirades i no perdre influència ni valor comercial

Dins de la sèrie de línies en què està treballant la premsa per superar la profunda crisi de model en la qual està immersa, es troba la de reduir les seves tirades al mínim i deixar només l’indispensable per migrar tota la resta dels esforços a internet. Estem parlant del vell interès dels editors de crear productes ‘premium’ amb moltes pàgines d’opinió i realment dirigits als fidels de la premsa que, a més, haurien de coincidir amb personatges realment influents.

En aquesta línia de treball, la idea és aportar la tirada estrictament necessària i treure-la de llocs i províncies més allunyades -on només hi hauria d’haver premsa local- i centrant-se estrictament a les capitals de província. La cobertura geogràfica es completaria amb internet i les noves tecnologies. Estem parlant d’un model similar al dels EUA on hi ha grans diaris locals i regionals, però gairebé cap a nivell nacional.

Aquesta estratègia estalviaria molts diners en distribució, en paper, en tinta i en definitiva, permetria estalviar un elevat cost en delegacions, que pràcticament han desaparegut per la gran premsa en els últims dos anys. Aquest nou eix de distribució, centrat en grans capitals i en el cas dels quatre grans només en informació d’interès ‘nacional’, també encaixaria una migració cap a continguts més reposats i d’anàlisi, centrant la immediatesa fonamentalment a Internet.

Tanmateix, aquest pas és difícil de donar i té fonamentalment dues traves: la primera és la pèrdua de valor comercial dels diaris. Un diari nacional precisament té l’avantatge enfront dels seus competidors locals d’aportar una major cobertura als seus anunciants, que a més poden ser locals o nacionals. És per això que si desapareix la part regional, es podria perdre un important nombre d’anunciants locals, però també nacionals que ja no pagarien tant per anuncis que potencialment veurà menys gent.

Aquesta pèrdua de cobertura comercial aniria necessàriament unida a la pèrdua d’influència. La lògica numèrica indica que com més diaris es venguin més gran és la influència. Aquesta nova forma de veure la premsa indicaria que no importa quants et vegin, sinó qui et veu realment i si aquests tenen pes en les decisions o poden realment influir. Aquest és, precisament, el repte dels departaments comercials dels diaris: convèncer als anunciants que la seva distribució reduïda al mínim pot ser tant o més atractiva que la seva actual oferta comercial.

Per PR Prensa / El Butlletí de l’ACPG

(Foto: Huellalince)