Nou anys després que es realitzés el primer presagi sobre la fi de la premsa en paper, el sector segueix sent majorment imprès. Més que una interpretació, es tracta de la instantània a nivell global que reflecteix l’última edició de l’informe World Press Trends, publicat per l’associació de diaris WAN-IFRA.
Algunes de les dades que permeten sostenir la validesa d’aquesta conclusió és que el 2016 hi va haver més de 2.700 milions de lectors de diaris impresos a tot el món. Mentre que d’una banda aquesta dada representa una mica més del 36% de la població mundial, d’altra dobla el nombre de persones que va utilitzar Internet per consultar mitjans digitals (1.300 milions d’usuaris únics). Però, al mateix temps, assenyala que en aquells mercats més desenvolupats el consum de plataformes digitals ja és superior al de mitjans impresos.
Segons l’esmentat informe, en l’any 2015 (últimes dades completes) els diaris van generar uns ingressos totals de prop de 168.000 milions de dòlars, fet que suposa una caiguda del 2% respecte a l’any anterior. No obstant això, aquest volum de facturació permet donar feina a 2,9 milions de persones a tot el món, el que converteix els diaris i revistes en la tercera indústria cultural més gran, tot i els milers de llocs destruïts en els últims temps.
Tot i que la crisi del sector de la premsa i l’auge de la tecnologia han propiciat que les últimes generacions hagin crescut sense l’hàbit d’anar al quiosc, la tendència del mercat de la premsa evidència que el paper segueix atraient l’atenció dels lectors. Com a mostra d’això, d’aquesta xifra total, 89.000 milions de dòlars es corresponen amb el negoci de la circulació, és a dir un 53%, mentre que els 78.800 milions restants van procedir de la via publicitària.
La interpretació, tot i que lliure, és que malgrat les dificultats per captar nous lectors, aquests segueixen sostenint el negoci mundial de la premsa, si bé la tendència convida a pensar que aquesta situació canviarà en un parell d’anys. I ho farà de manera irreversible si el sector digital no és capaç de despertar l’interès pel pagament dels continguts. Un problema que afecta el mercat espanyol, on els principals grups editors estan aconseguint compensant les caigudes en la premsa gràcies als ingressos digitals.
Ara bé, on es remarca el veritable pes que té el paper és en el repartiment entre facturació impresa i digital. En aquest sentit, les edicions impreses van aportar 155.000 milions de dòlars en 2015. O el que és el mateix, el 92,5% del negoci a tot el món, enfront dels 12.300 milions que van generar les versions en línia (7,5%). No en va, pel que fa a la publicitat l’entorn digital representa ja una mica més del 25% de la xifra total.
Malgrat aquesta representativitat, les caigudes en el negoci del paper hi són, en algunes regions més grans que en altres, i resulta lògic pensar que en molts casos no es recuperarà. Així, l’única regió en la qual s’ha experimentat un creixement en la circulació de diaris durant els darrers anys ha estat l’Àsia, un 7,8% el 2015 i un 38,6% en l’acumulat des de 2010.
Les dades asiàtiques contrasten amb les registrades a Oceania, on va caure un 6,1% el 2015 i un 28,7% en l’últim lustre, i Europa, 4,6% i 19,2% de descens, respectivament. A Amèrica del Nord la reducció va ser una mica més moderada, del 2,4% d’un any a l’altre i del 10,9% en l’acumulat.
Aquest informe anual de WAN-IFRA recopila informació de més de 70 països que representen en conjunt més del 90% del negoci mundial de la premsa. Les dades amb què es confecciona aquest estudi procedeixen de dotzenes d’associacions periodístiques de diferents països i de sis font més: l’informe Global Entertainment and Media Outlook: 2016-2020 de PwC, Zenith, Ipson, comScore, Pew Research Center i la UIT.
Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació i WAN / El Butlletí de l’AMIC
About the author
- More at
