Aquell mandat sanmartinià del “seràs el que hagis de ser, sinó no seràs res” és tan bell com poc humà: vam acabar sent, amb sort, allò que vam poder o vam voler. Per orientar-nos en aquest laberint de vocacions i equivocacions, el lloc nord-americà de recerques laborals CareerCast va armar un rànquing dels millors i pitjors treballs d’aquest temps. Els resultats es basen en qüestions com l’ambient de treball, el nivell d’ingressos, les perspectives d’ascens i el nivell d’estrès.
El curiós és que el periodisme encapçala la llista dels pitjors treballs (seguit pels llenyataires i el personal militar). Les causes d’aquest primer lloc tenen a veure amb la poca remuneració, l’alt nivell d’estrès i la situació precària.
I quines serien les raons dels periodistes per abraçar aquest via crucis? Una: la temptació de ser els que escriuen la vida. Si és veritat que tota realitat necessita un relat, els periodistes són els que sucumbeixen a la fascinació de ser els que escriuen aquesta narració; aquests privilegiats que li posen paraula.
Per diari La Nación / El Butlletí de l’AMIC
About the author
- More at
