El poder financer és més fort que mai després de la crisi financera global, per una d’aquestes paradoxes que posen en evidència les realitats més o menys ocultes del món. Té embridat al poder polític i les seves “portes batents” faciliten el pas dels seus personatges d’una esfera a l’altra. Ara s’està apoderant dels mitjans de comunicació, aprofitant els seus preus d’enderroc, amb motiu de la transició digital. Les pèrdues dels mitjans són un “mannà” daurat per a ells. La banca guanya.
Per posar un parell d’exemples, el fons d’inversió Berkshire, capitanejat per Warren Buffet, va comprar 63 diaris dels EUA per 142 milions de dòlars i el fenomen s’ha accelerat des de llavors i a la veïna França la quasi totalitat dels més grans grups de premsa estan controlats pel poder financer i industrial.
A aquest costat dels Pirineus, l’endeutament amb la banca dels grups de mitjans és bastant aclaparador. Després del recent acord, el Santander, Caixa Banc i l’HSBC, tindran més del 20% del Grup Prisa el 2014 i la família Polanco tindrà només el 16%. Caixa Bank mana en el que queda del Grup Z i ha finançat, juntament amb BBVA, Santander i Sabadell, ni més ni menys que 1.000 milions a Planeta. A Unidad Editorial manen els italians de RCS, l’accionista destacat de la qual és Mediobanca. “Els jeux sont faits”.
(de Difusión)