Al butlletí d’Espacio Dircom he trobat, sorprès, aquesta informació. La sorpresa ve pel fet que no l’he vista (això no vol dir res més que això) en la meva premsa habitual ni he escoltat cap comentari entre les tertulies dels mitjans. Reprodueixo sencer el text:
El Tribunal de Comptes de l’Estat ha detectat nombroses “deficiències” en els contractes de publicitat i propaganda dels ministeris econòmics i els seus organismes autònoms de l’ Govern socialista a la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero (2005-2007). En un informe que acaba de remetre a les Corts, el Tribunal de Comptes denúncia d’una banda “un elevat nombre de deficiències i irregularitats” en la justificació dels expedients de despesa.
Entre altres coses, ha observat que no s’ha comptat amb plans de mitjans ni el detall d’aquells en què es realitza la difusió, i que falten certificats d’emissió i comprovants de les insercions en premsa. També assenyala “deficiències que afecten nombrosos contractes” com una insuficient justificació de la necessitat de l’objecte del contracte, una inadequada concreció d’aquest objecte i uns plecs de clàusules particulars dels contractes que no detallen les obligacions del contractista ni l’import màxim dels despeses de publicitat de licitació.
En un altre moment, indica l’existència de contractes menors que semblen respondre al fraccionament del contracte tot disminuint la quantia i així eludir els requisits de publicitat, i posa com a exemple una sèrie de contractes del Fons de Regulació i Organització del Mercat dels Productes de la Pesca i Cultius Marins (FROM) amb una mateixa empresa per al manteniment de la web de l’organisme del Ministeri d’Agricultura el 2005 i 2006, una situació que es va regularitzar l’any següent.
Així mateix, la institució fiscalitzadora censura els “heterogenis” criteris per a la licitació i adjudicació dels contractes relatius a la creació i difusió de publicitat, així com la manca de mecanismes per a la quantificació i valoració del compliment i els objectius de les campanyes publicitàries, ja que generalment no hi ha ni estudis previs ni posteriors.
En aquest context, el Tribunal de Comptes recomana que aquests contractes de publicitat i comunicació institucional no computin com a inversions reals, sinó com a despeses corrents i aconsella que els òrgans de contractació revisin la precisió dels continguts dels plecs de condicions particulars dels contractes i que s’ocupin de mesurar l’impacte de les campanyes.
De Espacio Dircom / El Butlletí de l’ACPG
About the author
- More at
