La frase no va passar desapercebuda a qui durant poc més d’un any ha estat el seu equip, així com tampoc als mitjans que es van encarregar de reproduir el contingut del discurs. La frase és subratllable, no tant perquè despertés dubtes sobre l’acompliment de Cuartango als comandaments d’El Mundo, sinó per l’al·lusió implícita a la credibilitat dels mitjans. Justament al mig de l’anomenada era de la post-veritat, on contínuament es posa en dubte la seva tasca informativa.
Paradoxalment, amb tot el deteriorament sofert en els darrers anys, la premsa escrita és un mitjà de confiança per als espanyols. Tampoc per a molts, només per al 4%, però és cert que, al costat de la ràdio, són els únics mitjans que es mouen en registres positius. Això, segons l’estudi Trust in Media 2017 que ha realitzat el departament de recerca de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), a partir de dades recollides de l’Eurobaròmetre.
La fiabilitat que atorguen els espanyols a la premsa escrita és, si més no, cridanera, ja que dóna resultats negatius (-2%) en el conjunt dels 33 països presos en compte dins de la investigació. Per davant està, això sí, la ràdio, que resulta creïble pel 19% de la població espanyola, sis punts menys que a Europa, on també és el suport més ben valorat.
La resta de mitjans no aconsegueixen la confiança dels espanyols. El que pitjor índex recull són les xarxes socials, 01:00 -29%; seguit de la televisió, un -24%; i Internet, amb un -13%. Tots ells es mouen en uns percentatges més o menys similars als registrat a Europa, on el 38% desconfia de les xarxes socials com a suport informatiu i el 12% d’Internet. La televisió, en canvi, és considerada fiable per al 4% de la població.
Per Extradigital / El Butlletí de l’AMIC
About the author
- More at
