Fa uns dies escrivia per a Comunicació 21 sobre la premsa gratuïta i el jovent. Crec que hi ha una relació directe d’hàbits i així ho vaig escriure, sense amagar que els joves universitaris cada vegada són menys lectors de premsa generalista i també cada vegada més amics de la premsa gratuïta: la d’internet, la preferida, però també la de proximitat en paper.
La professora María Fernanda Malaver, de la facultat de Periodisme de Bogotà, respon amb una versió més crítica: “Els joves”, escriu, “amb el seu accelerat procés d’evolució, el seu afany per aconseguir informació ràpida, concisa i actual, es queixen de no tenir temps per dedicar als llibres, revistes o diaris, però en realitat la falta no és de temps, és de veritables articles, cròniques o reportatges enfocats en temes d’interès general per llegir, que reflecteixin el que són i les seves preferències tant tecnològiques com de compromís social. És a dir, la majoria dels joves estan interessats en col·laborar amb els problemes ambientals i socials, i un mitjà imprès que aporti idees i solucions resultaria més fructífer que un de carregat de notícies i problemàtiques. El jovent està cansat de trobar en un diari –local o no– les mateixes notícies que es troben sintetitzades a internet. I se’n va a internet!”.
La professora Malaver, va publicar fa un parell d’anys un interessant estudi sobre Una nova era per a la premsa i la segueixo sovint per la xarxa. Li dono la raó. En general, el jovent se’n va cap a internet, però a Catalunya també es queda amb la premsa gratuïta de proximitat, que a Colòmbia, pel que es veu, no hi deu ser.
Hi ha dos motius principals. Primer, la dieta dels joves és moderadament plural, però presenta alts nivells de fidelitat en el seu consum; i segon, els joves mostren un interès elevat per la informació i associen el seu consum amb el compromís cívic i amb la pràctica de la ciutadania activa, retrobant un model portador de notícies que els crida l’atenció i pel qual, segons un estudi de la Universitat Jaume I, “la premsa gratuïta de comarques, primer impresa i ara també des de la xarxa, està contribuint a una transformació de l’espai informatiu-comunicacional. Aquestes publicacions de proximitat han fet que els lectors joves s’interessin per llegir diàriament, setmanalment o quinzenalment aquests productes i incentivar el seu hàbit de la lectura”.
L’estudi dirigit pel doctor Casero també treballa aquest aspecte dels joves lectors i extreu unes dades treballades i coherents, les quals podem resumir: “El percentatge de joves que són consumidors freqüents de premsa és elevat (70%); la premsa local concentra els lectors més assidus; les xarxes socials i internet es revelen com a suports destacats del consum jove d’informació; la dieta dels joves és moderadament plural, però presenta alts nivells de fidelitat en el seu consum; els joves mostren un interès elevat per la informació i associen el seu consum amb el compromís cívic i amb la pràctica de la ciutadania activa.”
Més endavant, trobem els punts més coincidents amb la meva tesi: “Els joves atribueixen a la premsa comarcal i local (de proximitat) un alt grau de credibilitat i confiança; informar-se d’allò que passa a la seva localitat i comarca és el principal motiu de lectura per als joves (encara que millorar la formació i els seus coneixements és un argument de pes); els problemes que els joves adjudiquen a la premsa de proximitat afecten els continguts, el disseny i la manca d’innovació; els joves tenen una sòlida percepció que se’ls deixa de banda en les informacions o que se’ls presenta negativament”.
Les conclusions de l’estudi de la Universitat Jaume I tenen similituds amb el treball de la Universitat colombiana Sergio Arboleda. Ambdues se centren en potenciar la presència a internet de la premsa comarcal i local, incorporant, especialment, elements multimèdia i reforçant l’actualització informativa. També introduint temàtiques més properes als problemes i la vida quotidiana dels joves, reforçant els continguts que puguin connectar amb la formació i l’educació dels joves lectors, tot potenciant els aspectes visuals i la comoditat de lectura en el disseny de les publicacions, ja sigui en paper o a internet. Finalment, afegeixo: cal incorporar periodistes joves que puguin introduir temes i enfocaments més pròxims al públic jove.
En una societat jove cibernauta, el que es necessita per incentivar la lectura profunda i evitar la mort dels mitjans impresos és una evolució, en matèria de disseny, continguts i utilitat, en els periòdics impresos. Tant l’estudi català com el colombià coincideixen en què és fals que els
joves hagin perdut l’interès per la lectura. Potser sí estem en una era digital en la qual els joves tendeixen a preferir els mitjans electrònics, però d’això no es desprèn que sorgeixi un desinterès general per la lectura, perquè els estudis a què fem referència també han aconseguit identificar que, efectivament, sí que ha disminuït en gran quantitat l’interès dels joves per la lectura de mitjans impresos, però amb això s’han creat grans hàbits de lectura a través dels mitjans virtuals. Estanis Alcover i Martí.Periodista i consultor de comunicació.
Foto: El bloc de Glen
About the author
- More at
