Els mitjans tradicionals recuperen part de la seva autoritat periodística gràcies a la Covid-19

Tinc a la pantalla de la meva tauleta un treball impactant. Es tracta d’un article del doctor Andreu Casero-Ripollés: Impact of Covid-19 on the media system. Communicative and democràtic consequences of news consumption during the outbreak, que el professor ha tingut la gentilesa de remetre’m, amb aquest comentari:

“Soc un convençut que la investigació en Ciències Socials ha de respondre als reptes de la societat. Es tracta d’un article on s’analitzen les primeres conseqüències de l’impacte del Covid-19 sobre el sistema de mitjans i la democràcia a partir del consum de notícies i les pràctiques informatives als Estats Units que s’ha publicat a El Profesional de la Información. És una modesta aportació per contribuir a entendre les implicacions socials i comunicatives d’aquesta situació sanitària tan excepcional que ens ha tocat viure. I també una reivindicació que la investigació social també és important en aquests moments, juntament amb la recerca medico-sanitària, i que té moltes coses a dir!”

L’autor reconeix que la Covid-19 és un fenomen d’una magnitud i rellevància enormes. El seu impacte ha afectat diversos dominis socials, entre ells els mitjans i el periodisme. Des de l’inici d’aquesta crisi sanitària, les notícies s’han convertit en unvaluós recurs per a la ciutadania. Per tant, diu Casero-Ripollés, estudiar les seves dinàmiques de consum informatiu és altament rellevant tant per la seva capacitat de transformar el sistema mediàtic com per la seva incidència democràtica. L’objectiu d’aquesta investigació és analitzar la influència de el nou coronavirus en el consum de notícies, la credibilitat atorgada pels ciutadans als mitjans i la seva capacitat per detectar notícies falses.

Per respondre a aquestes qüestions, es realitza una anàlisi exploratòria i inicial a partir de les dades secundàries de les enquestes en línia de Pew Research Center’s American Trends Panel als Estats Units, comparant abans i després del brot. Els resultats avalen l’impacte de la Covid-19 sobre el sistema mediàtic. Les troballes suggereixen l’emergència d’importants novetats, com el ressorgiment de el protagonisme dels mitjans tradicionals, especialment de la televisió, i la reconnexió a les notícies dels ciutadans més allunyats de la informació. Amb això s’han reduït, en part, les desigualtats existents respecte al consum de notícies entre els ciutadans. Això genera potencials beneficis per a la democràcia en termes d’igualtat i accessibilitat en relació als assumptes públics.

Conclusions de l’estudi

Segons l’autor del treball, les dades de les enquestes en línia esmentades demostren que, en situacions crítiques d’alta complexitat i risc per a la vida humana, com el brot del nou coronavirus, els ciutadans situen la recerca d’informació i el seguiment de les notícies com a activitats clau. En conseqüència, segons el professor Casero, el brot del nou coronavirus ha comportat un reconeixement del periodisme com una instància essencial en les societats de segle XXI. En aquest cas, les dades, tant de consum com de valoració de la cobertura periodística en termes de credibilitat, “reafirmen l’alta rellevància social de sistema de mitjans en el nostre món en moment crític”.

Les troballes de l’estudi permeten fer contribucions noves sobre el funcionament del sistema de mitjans durant assumptes públics altament rellevants. Per Casero, el més important és que la Covid-19 “ha reconnectat a les notícies al públic menys interessat i més allunyat de la informació. Els majors increments en consum de notícies i valoració positiva de la cobertura informativa sobre la pandèmia es produeixen en els tipus d’usuaris més desvinculats de les notícies anteriorment com els joves, les persones amb menys formació i els consumidors esporàdics d’informació”.

El brot del nou coronavirus ha causat que els percentatges creixin excepcionalment en aquests grups socials respecte a l’escenari previ a l’inici d’aquesta crisi sanitària. A parer de l’autor de l’estudi-article, això ha provocat una reducció de les diferències entre aquests ciutadans i aquells que presentaven anteriorment valors més elevats (usuaris freqüents, persones majors de 65 anys i amb nivell educatiu alt). La Covid-19 ha disminuït, així, en part, les desigualtats existents respecte al consum de notícies entre els ciutadans. Amb això, ha igualat l’accés i les pràctiques informatives de la ciutadania, generant conseqüències democràtiques positives. En conseqüència, “ha revitalitzat l’interès pels assumptes públics, reactivant l’esfera pública”.

Així mateix, les dades li permeten afirmar el predomini dels mitjans tradicionals en situacions altament crítiques, com la pandèmia per la Covid-19. Aquest tipus de mitjans “són els que obtenen percentatges més alts tant en el consum de notícies com en la valoració positiva de la cobertura informativa, vinculada a la credibilitat i confiança cap als mitjans. El públic, davant un context informatiu complex i de risc, opta per fonts informatives establertes i amb una trajectòria llarga”.

L’Andreu Casero conclou que “la primacia dels mitjans tradicionals durant el brot del nou coronavirus qüestiona, en part, les teories sobre la reducció de la seva influència en l’entorn d’informació política actual, almenys en relació amb esdeveniments altament disruptius. “En aquesta crisi sanitària, els mitjans tradicionals han reprès el seu dret a ser escoltats, recuperant part de la seva autoritat periodística. En aquest sentit, podríem afirmar que el brot del nou coronavirus ha tornat part de l’autoritat periodística als mitjans tradicionals, enmig d’un període de forta crisi del seu paper en el sistema mediàtic”. Cal preguntar-se si això suposarà un parèntesi o un canvi de tendència en el futur immediat.

Finalment, sempre segons el treball que comentem, les dades evidencien el caràcter híbrid del sistema de mitjans en l’actualitat. Es reconeix que, malgrat el fet que els mitjans tradicionals tenen els percentatges més elevats de consum de notícies i de confiança, els mitjans digitals (webs i xarxes socials) experimenten importants increments respecte al període anterior a la crisi sanitària. Això posa de manifest, segons Casero, que està plenament establerta la convivència simbiòtica de vells i nous mitjans.

Per Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor / Comunicació 21