Es parla de crisi de la premsa i del periodisme, s’escolta -o es pateixen- acomiadaments massius d’informadors a les redaccions… Petits editors que no arriben a finals de mes.. La crisi econòmica ha donat l’estocada a una professió que, un cop més, necessita reinventar-se per tirar endavant o, si més no, per adaptar-se a la nova realitat.
No hauria de semblar una cosa nova. Si hi ha una professió que ha hagut de créixer, canviar, i adaptar-se ràpidament als nous temps, des dels seus inicis, és la del periodista, per compte d’altri o com a petit editor.
Però el repte al qual ens enfrontem ara és molt més gran que aquell a qui van haver de fer front els nous periodistes de paper, o els que van viure el naixement de mitjans com la ràdio, o l’arribada dels ordinadors a les redaccions.
L’arribada d’Internet ha transformat el periodisme, convertint-se d’una banda en un mitjà més, diferent, amb un nou llenguatge i una nova forma de comunicar, amb elements propis, però d’altra banda, és també una eina a la qual cap comunicador -treballi on treballi, editi o no- pot ja donar l’esquena.
Els nous mitjans socials han modificat la manera de buscar contactes, de comunicar les exclusives… i aquesta nova realitat, lluny de ser una cosa negativa, suposa l’evolució d’una professió acostumada al canvi i a l’obertura cap a nous models de negoci i oportunitats per al periodisme.
El problema és que no tots els professionals estan preparats per desenvolupar aquesta vessant més social del nou periodisme que requereix d’un contacte més directe amb el lector, de major immediatesa, l’aprofitament dels nous mitjans socials per aconseguir una major difusió de les informacions, de la gestió de la reputació en línia del mitjà però també del propi periodista…
Aquesta nova realitat requereix un canvi en la metodologia de treball però, sobretot, necessita d’una cosa intrínseca en el periodista i el periodista/editor: la capacitat d’adaptació i l’amplitud de mires professionals.
El periodista passa de ser multitasca –noi/a per a tot- a ser també multiplataforma -del paper a l’online i les xarxes socials- i en la mesura que conjugui totes les armes que posen a les seves mans les noves tecnologies més farà valer la seva marca i la seva vàlua professional.
Aquest concepte, el de crear-se una identitat professional a Internet, juga molt a favor del nou periodista, que passa a trobar el seu propi públic en les xarxes socials, i en elles, una eina fantàstica de difusió del seu treball. Clau per a la premsa de proximitat, sembla feta a mida.
A més, crear un perfil a les xarxes professionals li donarà una major visibilitat a l’hora de trobar un nou repte laboral/editorial. Plataformes com CuVitt, on a més el concepte tradicional de currículum es reinventa per ser més 2.0 que mai, fent èmfasi en els èxits i habilitats del professional, es converteixen en aparadors idonis per crear marca personal i avançar en el seu desenvolupament laboral.
Aquells que sàpiguen avançar-se a la resta a Internet guanyaran en visibilitat i reputació online, tant a nivell personal com a periodistes, com a nivell professional per al mitjà de comunicació que representen, o al qual els agradaria representar en un futur, o que estan editant.
Per Cuvvit / El Butlletí de l’ACPG
About the author
- More at
