La victòria més gran de la censura és que es cregui que no existeix. En les societats democràtiques occidentals la censura directa no és la norma i el control dels mitjans s’acostuma a fer via econòmica i la construcció de consensos ideològics; tot i això continuen existint les pressions, amenaces i atacs a periodistes i mitjans per tal d’evitar que publiquin informacions concretes o per desacreditar-les si ho fan. En els darrers anys, a més, una sèrie de factors -aparició de nous mitjans independents, precarització i pèrdua de prestigi dels periodistes, noves legislacions restrictives- han provocat que aquest tipus de pràctiques hagi anat en augment.
Moltes d’aquestes pressions són invisibles. Es produeixen en el clos tancat dels despatxos de les redaccions o via trucades telefòniques que no deixen cap rastre. Però n’hi ha d’altres que sí que queden documentades o que són denunciades pels qui les pateixen. Amb un exhaustiu mapa, Media.cat pretén contribuir a la seva difusió, així com fer-ne una catalogació que permeti copsar la magnitud del problema.
En aquest projecte aniran posant al mapa els diferents casos de pressions, agressions o atacs a les llibertats d’expressió, informació i premsa es puguin documentar i contrastar. Siguin contra periodistes, mitjans o també blocaires, internautes o ciutadans en general. Es reflectiran des de la violència física i verbal, els menyspreus sexistes, les restriccions administratives, les sentències judicials, la legislació o la precarització professional. Mèdia.cat ja disposa d’un primer recull dels casos que documentar arreu dels Països Catalans durant el 2015. Aquest projecte ha estat possible gràcies al suport de la Fundació Catalunya.
D’El Butlletí d’AMIC
About the author
- More at
