Quin és el percentatge dels gasos d’efecte hivernacle derivat de la premsa impresa? És possible reduir aquests gasos mitjançant la lectura de l’actualitat diària a la pantalla de l’ordinador o dels dispositius mòbils a l’ús, en lloc de recórrer sempre al suport paper? Aquestes i altres qüestions similars han estat tematitzades en els últims anys per nombrosos projectes europeus de recerca. Un nou informe de la sèrie Modelar el Futur del Periódic (SFN, per les seves sigles en anglès), iniciativa de l’Associació Mundial de Diaris i Editors de Notícies, WAN-IFRA, pretén oferir una visió general clara d’aquests projectes i dels seus resultats.
L’informe titulat “Carbon Footprint of News Publishing” mostra que no hi ha una raó que justifiqui la priorització del medi electrònic en detriment del suport paper des del punt de vista mediambiental, doncs, depenent dels hàbits i del temps de lectura, el diari imprès pot resultar en molts casos més avantatjós que qualsevol plataforma en línia i mòbil pel que fa a la producció de CO2 es refereix.
Heus aquí un argument de pes, esgrimible quan s’acusi la impressió de ser una indústria “deforestadora”. Així, per exemple, una cadena francesa d’alimentació anuncià recentment que havia decidit deixar d’utilitzar publicitat impresa per raons ambientals. Una altra organització no governamental danesa va publicar una llista de mesures que tots els ciutadans haurien de prendre per protegir l’entorn, una d’elles era cancel·lar la subscripció del seu diari.
La veritat, però, és que l’extensió forestal a Europa ha augmentat al voltant d’un 30 per cent des de 1950. Això vol dir que, cada any, els boscos europeus creixen una superfície equivalent a 1,5 milions de camps de futbol o quatre vegades la superfície de Londres. Així mateix, el citat informe demostra que la fabricació de paper premsa requereix menys energia que la producció de la resta de papers emprats en la indústria editorial, i que una part important de la matèria primera utilitzada és paper reciclat. (de Wan-Ifra)