La generació del “tot gratis” comença a pagar per continguts online

Le Monde ha recollit les opinions de diversos internautes sobre les raons per les quals han decidit pagar per l’obtenció de continguts a la xarxa. “Vous commencez à payer sud Internet. Pourquoi?”. És la campanya llançada per LeMonde.fr per conèixer els motius pels quals els seus lectors consideren que és necessari el pagament dels serveis que troben a Internet. Un 20% dels usuaris paguen per descarregar música i un 13% per l’accés a notícies. D’imposar aquesta nova lògica del consum, els mitjans de comunicació podrien beneficiar-se d’un augment dels ingressos provinents de murs de pagament i subscripcions digitals.

Les raons esgrimides pels consumidors per començar a rebutjar el “tot gratis” van des d’una presa de consciència social a qüestions personals o un desig d’obtenir productes de més qualitat. Aquest últim és el motiu que va portar a un lector del The New York Times a subscriure’s al lloc quan va passar a ser de pagament el 2011. Considera que l’acte de pagar implica estar finançant la creació d’articles més elaborats, cosa que exclusivament amb els ingressos publicitaris no es pot aconseguir, de moment. Les subscripcions permeten a les empreses gaudir d’una independència i estabilitat econòmica més grans que les que els proporcionen els accionistes o anunciants. A més, darrere de l’accés lliure als continguts hi ha una de les principals causes de l’augment de la desocupació.

No només els usuaris tenen certa consciència social. També hi ha motius personals per decidir no optar per pàgines amb serveis gratuïts: evitar la invasió d’anuncis publicitaris i deixar de proporcionar informació a les empreses sobre gustos i hàbits de consum. La negativa a pagar s’ha tornat contra els propis internautes, les dades personals s’han convertit en moneda de canvi.

Acabar amb la sensació de culpabilitat en cometre un acte il·legal i el desig de sentir-se part important en la sostenibilitat d’un servei, són altres motivacions importants. Un usuari de Spotify va reconèixer que va decidir subscriure a aquest web per accedir a un contingut de més qualitat, per una qüestió ètica i per seguir finançant els artistes. Però també recorda que ha pogut sufragar la despesa que comporta la subscripció gràcies a que ara compta amb recursos econòmics que no tenia quan era estudiant. Les persones que no manegen pressupostos elevats pensen molt a quines webs destinar els seus diners, i molts opten per fer-ho a Wikipedia, una pàgina amb fins no lucratius i de la qual tota la comunitat se’n beneficia.

Segons una enquesta realitzada per la consultora Boston Consulting Group a consumidors europeus, aquests reconeixen que la qualitat dels continguts culturals en línia (informació, pel·lícules, jocs, llibres) és millor avui del que era fa tres anys i gairebé sis de cada deu pensen que la qualitat va a millorar. De moment, aquesta presa de consciència d’un treball digne darrere de la pantalla no s’ha traduït en un acte massiu de compra. Pierre-Yves Jolivet, director de BCG, afirma que la voluntat dels consumidors de pagar és real, però amb una condició: “L’oferta ha de proporcionar un plus respecte al que és gratuït, incloent la facilitat d’ús amb smartphones i tauletes”.

Per Agrupación de Medios Digitales / El Butlletí de l’ACPG