Internet segueix sense ser la gran font d’ingressos que els editors de premsa en paper esperaven. La crisi de la premsa els ha obligat a buscar noves fonts de recaptació i de moment les seves versions en línia no estan essent la solució.
En aquests moments, només el 16,4% de tots els seus ingressos per publicitat prové de la seves versions web i el que és pitjor, ja hi ha dades al mercat anglosaxó que diuen que el marge de creixement dels periòdics a internet via publicitat s’esgota. I a Espanya? Serà 2013 la fi d’aquest tímid creixement? Quines són les solucions?
Les dades oficials de l’AEDE (no n’hi ha d’altres, de moment) indiquen que els periòdics de la patronal van recaptar, al setembre, 56,4 milions d’euros per publicitat, dels quals el 83,6% (47,2 milions d’euros) es van ingressar en les seves edicions impreses i només el 16,4% (9,2 milions d’euros) ho van fer en les seves edicions en línia. Aquesta dada reflecteix que creix la representació de la facturació digital en la publicitat dels diaris -el juny era del 15,8%- però segueix sent insuficient per compensar les brutals caigudes impreses properes al 30%.
Per periòdic, veiem que el que més representació té és elmundo.es que recapta el 26,7% dels ingressos per publicitat d’El Mundo, equivalent a 5,1 milions d’euros al setembre. El segueix elpais.com amb un 18,7% equivalent a uns 1,1 milions, mentre que abc.es representa un 14,7%. El Mundo i ABC han augmentat el seu pes digital en comparació amb les dades de juny passant el primer des el 22,9% al 26,7% i el segon del 11,8% al 14,7%. El País en canvi cau del 19,2% al 18,7%.
Estem parlant d’un creixement lent, però sostingut, que dóna als editors algun marge d’esperança. Tanmateix, la premsa anglosaxona, amb models similars, ja està començant a acusar símptomes d’esgotament ja que veuen com les seves facturacions en línia per publicitat s’han quedat sense marge de creixement. Estem parlant de mercats més madurs que l’espanyol, però la dada pot ser preocupant considerant que el 2013 la publicitat impresa seguirà caient en picat i que el percentatge de participació en els ingressos globals ja no creix per la major facturació digital, sinó que per la brutal caiguda impresa. A això cal sumar previsions d’estudis interns dels propis periòdics –diaris, setmanaris, mensuals- que també parlen de l’estancament d’aquests ingressos.
Les últimes dades oficials indiquen que la inversió a internet s’ha estancat i ja s’ha contagiat amb el mal acompliment de la resta dels suports. El 2011 la inversió publicitària a internet creixia un 12,6%, segons les dades d’Infoadex, i el setembre d’aquest any l’acumulat anual registrava una alça de només un 3,8% per a aquest suport. En el cas dels diaris, i segons l’AEDE, al setembre la caiguda d’inversió publicitària comparada amb el mateix mes de l’any anterior va ser del 27,6% per a les seves edicions impreses i del 4,1% en les edicions en línia.
Solucions? Els periòdics són conscients d’aquest perill i per això tenen en les seves carpetes plans de cobrament per contingut selectiu en les seves edicions web. El Mundo és el que va més avançat, seguit d’El País i d’ABC, que fa poques setmanes ha anunciat oficialment que explora aquesta via. El problema és que ningú s’atreveix a fer el pas ja que les experiències foranes -inclosa la del New York Times- segueixen sense donar mostres de ser rendibles. Està clar que el “paywall” (mur de pagament) arribarà el 2013 perquè la premsa necessita desesperadament els seus ingressos. El tema és saber quan i qui serà el primer grup editor en posar-lo en marxa.
La segona solució passa per reforçar les seves apostes pels quioscos digitals. De moment, Unidad Editorial porta avantatge en Orbyt amb 75.000 subscriptors, mentre que Kioskoymás de Vocento i Prisa segueix sense fer públiques les seves xifres. La veritat és que les dues plataformes han llançat a finals de l’any passat importants ofertes de captació per poder monetitzar un negoci del qual busquen la rendibilitat en el mitjà termini. I les ofertes continuaran durant tot 2013, fins i tot amb nivells superiors d’agressivitat.
De Prnoticias
About the author
- More at
