Sobre el límits a la transparència i el nou periodisme se n’ha parlat a València. Un debat que ha promogut la Unió de Periodistes Valencians amb la col·laboració de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació. La conclusió, rotunda. Cal més i millor periodisme, tot i els passos donats des de les administracions per tal de facilitar l’accés a la informació de caràcter públic. Calen més preguntes, anar més enllà del que ofereixen els portals de transparència. Preguntes que incomoden, preguntar per allò que continua amagat, i sobretot qüestionar-se les fonts oficials.
El convidats, el periodista i documentalista Antonio Maestre de lamarea.es; Noemí López Trujillo, free-lance en diversos mitjans com ara Jot Down Magazine, 5W o eldiario.es, i Carlota Guindal, especialitzada en tribunals a La Vanguardia. Tots tres aportaren un debat intens i crític amb les suposades virtuts dels portals de transparència molt a sovint convertits en un autèntic laberint de dades i amb temps d’espera per a obtenir respostes que “fan impossible el treball del periodista”, va assenyalar Maestre. Com a exemple, una anècdota, “set mesos van tardar al Congrés dels Diputats per respondre’m que no em podien donar informació detallada de les despeses en telèfons dels diputats”.
L’actual LLei de Transparència necessita d’un reforma profunda si realment vol ser útil a la societat. Afirmació que comparteixen el tres periodistes. Una llei, des de l’experiència de Noemí López Trujillo, que no contesta a múltiples preguntes en els casos de les dones assassinades per la violència masclista. “Quan hi ha una denúncia, una petició de protecció i encara així una dona es assassinada, jo vull saber què ha fallat del protocol, perquè no s’ha pogut salvar eixa vida, però la llei de Transparència no em garanteix les respostes”.
Per tant, afegiren que l’obligació dels periodistes és anar més enllà, investigar, recopilar totes les dades, malgrat el entrebancs, i posar noms i cognoms. És necessari “humanitzar les històries”, segons López Trujillo que alertava del perill de perdre el factor humà si només es recorre a les dades.
Un debat, no obstant, que també va fer autocrítica amb els mitjans de comunicació. A la taula tots coincidiren que caldria que les empreses de comunicació feren publiques les seues fonts de finançament perquè els lectors entenguen quines són les respectives línies editorials. “Tots els que treballem a mitjans sabem que existeixen temes tabú sobre els quals no podem publicar”. Així va començar la seua intervenció Carlota Guindal, la periodista que va destapar el cas Lezo des del diari El Español i ara a La Vanguardia continua la tasca d’investigació als tribunals. Una denúncia clara sobre les pressions que reben els periodistes, intents múltiples per dissuadir-los de fer públics, especialment, el casos de corrupció.
A més, Guindal va qualificar la LLei de Transparència d’arma de doble tall. Va posar l’accent als gabinets de premsa dels Tribunals Superiors de Justícia o la Fiscalia que ofereixen grans volums d’informació que molt a sovint ja arriba resumida per facilitar la tasca als informadors. En canvi, va assenyalar “silencien altres processos que, per exemple, afecten determinats empresaris del quals no ens assabentaríem si no fóra per les fonts pròpies”.
Pera la seua banda, la directora general de Transparència, Aitana Mas, va defensar la LLei de Transparència, Bon Govern i Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana. Tot i la incredulitat mostrada pels periodistes convidats amb aquesta ferramenta, Mas va destacar la voluntat de l’actual govern valencià per tal de dotar els ciutadans de les eines necessàries perquè la transparència institucional siga possible. Conscient de la complexitat per arribar fins a les dades sol·licitades, però, va apel·lar a la necessària educació dels contribuents que han de ser més exigents pel que fa a la informació pública. El portal de transparència està plantejat com un element d’autofiscalització, va dir. “És evident que si tots el números, totes les despeses, tots el documents d’interès públic estan a la vista ens cuidarem molt de no fer certes coses” en una clara al·lusió a la gestió de l’anterior govern. (Foto: Biel Aliño)
Per Silvia Aucejo Peris-Universitat de Valencia / El Butlletí de l’AMIC
About the author
- More at
