Si per aquest inici del 2015, les marques i planificadors de mitjans busquen una sola via que combini les virtuts d’un mitjà massiu, la qualitat del comportament d’un outdoor i la capacitat de realitzar accions BTL, potser hagin de analitzar el que ofereix la premsa gratuïta en l’actualitat.
I és que potser encara preval la idea en alguns àmbits del màrqueting i la publicitat en el món, que els mitjans gratuïts de les grans ciutats o els pobles són mitjans de farciment, quan en realitat poden usar-se ja com la columna vertebral del llançament d’algun nou producte o servei en terrenys urbans.
Com a exemple d’això, Eugenio Fernández, director de desenvolupament comercial del diari Máspormás (de Ciutat de Mèxic) destaca l’esforç realitzat juntament amb Danone per a la promoció de la marca Activia Flora, amb la qual el repte va consistir en comunicar que el iogurt per beure era un producte orientat a dones, es van presentar les virtuts que ofereix per a la salut, així com una degustació del producte.
I el que es va fer va ser que a la secció d’estil de vida del diari, es va introduir un contingut, a més d’una mica de presència de marca a les recomanacions de plans esportius i familiars, amb la peça Dissabte de família en bici… , la qual es va acompanyar amb una tàctica de sampling i BTL a les zones de Polanco, Santa Fe, Santo Ángel, Coyoacán i Satèlite entre d’altres barris de la classe mitja del Districte Federal, on es van lliurar, exclusivament a dones, més de 150 mil mostres del producte en fred.
Però el que passa davant la creença que els mitjans impresos van en detriment pel que fa a la captació de públic per la incursió dels mitjans digitals està més aviat vinculat a un tema de fragmentació, però també de comportament.
Resulta que la inversió en mitjans impresos ha disminuït per aquesta creença, però la realitat és que la gent encara demana informació de qualitat, i la manera en què ha respost la indústria de diaris és mitjançant la conformació de grups d’informació que proveeixen notícies en diferents plataformes, on ja s’inclou als portals d’internet, els seus perfils en xarxes socials, aplicacions per a mòbils i fins amb canals de televisió en els serveis de pagament.
No obstant això, la premsa gratuïta es comporta diferent. Com s’ha esmentat, la seva aportació com a mitjà està al carrer, forma part de la vida dels ciutadans amb un contacte més tangible que el d’altres mitjans, on intervé amb contingut, en alguns casos, més ad hoc amb el ritme de vida de l’habitant urbà.
Aquesta audiència, durant els passats deu anys ha modificat els seus patrons de consum d’informació i selecció de mitjans, motivat per l’accelerat ritme de vida, per la gran disponibilitat i accés a diferents mitjans, de manera que s’ha tornat molt selectiva.
Derivat de l’anterior, la premsa tradicional, pel seu format de moltes pàgines i seccions, s’ha convertit en un producte d’elits o segments demogràfics en les seves versions impreses, mentre que els periòdics gratuïts pel seu format tabloide petit de fàcil permeten ser digerits en poc minuts, però en el seu format de distribució planteja per a les marques i planificadors de mitjans una alternativa que seria interessant explorar com diferencial per al 2015. Gratuïtat i proximitat: res millor. Cal apostar-hi.
El Butlletí de l’AMIC
Plenament d’acord.Era el tema de la meva tesi “La comunicación regional y local dinamizadora de la estructura comunicacional española” (Universidad Complutense de Madrid, 1990.Premio Extraordinario)Posteriorment actualitzada en les meves obres LA COMUNICACIÓN REGIONAL LOCAL(1993)COMUNICACION PERSUASIVA PARA LA SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN(2000)COMUNICACIÓN Y PERSONAS(2006)i la firmada cojuntament amb Xosé López García: PERIODISMO DE PROXIMIDAD.El felicito.