La premsa local creix al món occidental, tot i la crisi

Els diaris petits i de circulació limitada semblen estar en millor posició d’afrontar la crisi que els grans diaris nacionals i estatals. Amb costos molt inferiors, mantenen tirades envejables d’entre 5 i 6 dígits en mols de casos.

Una de les paradoxes de la globalització és el pes que estan cobrant els diaris locals tant als Estats Units com a Europa. Mentre a Alemanya, el Frankfurter Rundschau, una de les referències a l’hora de parlar de la premsa, es declara insolvent, i El País, el diari més emblemàtic d’Espanya, acomiada 129 periodistes, les publicacions modestes de circulació limitada, que reflecteixen les inquietuds d’una ciutat o poble en particular, semblen portar les de guanyar, tant en lectoria com en la seva aparent capacitat per afrontar la crisi econòmica que afecta el sector.

Un cas emblemàtic és el de l’empresari nord-americà Warren Buffett, un dels més grans inversors del món, que té actualment més de 60 diaris impresos, majoritàriament de caràcter local o regional.

Per l’editor alemany Bernhard Boll, es tracta d’un model a seguir. La seva casa editorial té dos diaris a Solingen, al cor de la indústria acerera alemanya. “Crec que els diaris locals tenen un gran futur. Malgrat que la globalització avança cada vegada més, el lloc d’origen o a on viu cada persona segueix sent fonamental. Aquesta comunitat, ciutat o regió a la qual es pertany està inserida en un camp de la comunicació, en el qual hi ha un mitjà “de casa” que es preocupa perquè les persones s’informin, es coneguin, es comprenguin i afronta els seus problemes juntament amb elles. Per això sempre seran necessaris els mitjans locals”, diu l’hereu del Solinger Tageblatt, una publicació fundada el 1809, que ven 22.440 exemplars diaris en una ciutat de 164.543 habitants.

No és l’únic cas. A Osnabrück, Baixa Saxònia, el Neue Osnabrücker Zeitung imprimeix diàriament 158.666 exemplars, el Leipziger Volkszeitung ven 204.095 exemplars a Leipzig i el Gott Inger Tageblatt té un tiratge de 31.192 exemplars a la ciutat de Göttingen,. A més, aquests mitjans tenen forta presència a Internet i en el mercat de les aplicacions per a telèfons intel·ligents i tauletes.

Tiratges que fan goig

La situació de la premsa és molt diferent a Llatinoamèrica, on els grans diaris de circulació nacional no sempre sobrepassen els 200.000 exemplars. L’Universal, un dels de major tirada a Mèxic, tira 180.00 exemplars diaris, i el diari argentí Clarín imprimeix 238.882 diaris al dia.

En estats com Colòmbia i Veneçuela el dia de llegir la premsa és, tradicionalment, el diumenge. És per això que El Tiempo de Bogotà ven 240.964 de dilluns a dissabte i 475.046 els diumenges, a Caracas, Últimas Noticias imprimeix els 170.000 en els dies laborals i 320.000 els diumenges.

Els entesos assenyalen que l’auge de la premsa local a Europa té molt a veure amb els seus baixos costos, quan se le compara amb el negoci de les grans cadenes estatals, nacionals i internacionals, que han d’invertir grans sumes en maquinària, paper i el pagament de nòmines.

Per Boll, l’èxit dels seus diaris guarda millor relació amb la manera com estan fets i són percebuts per la comunitat. “És un avantatge tant per als lectors com per a la ciutat que el responsable del diari visqui en el mateix lloc on aquest es publica. En la mesura que sàpiga com viu la gent, conegui les seves afliccions i les seves alegries, també ho farà el seu periòdic. Si aquest mitjà és part d’una gran publicació nacional que té al seu càrrec altres 25 edicions, no pot estar fet amb el mateix cor. La premsa local te de bo que no només s’ocupa d’informar sinó també de contribuir en el desenvolupament de la seva ciutat o comarca”.

Per Carmen Victòria Méndez / Deutsche Welle