La premsa local venç el confinament, però s’empobreix

En un moment de crisi sanitària i social com l’actual, amb una ordre de confinament per aturar el contagi del coronavirus, els ciutadans tot just surten al carrer. I els que ho fan, abandonen l’enclaustrament, fonamentalment, per tres motius: treballar, anar a comprar i, com feien cada dia abans de l’esclat de virus, fer-se amb un exemplar del diari local, de pagament o gratuït.  La premsa local continua amb el seu compromís amb els lectors i surt cada dia –o cada setmana- al carrer per analitzar no només l’evolució de l’estat d’alarma en l’àmbit català, sinó també amb col·lectius i experts locals i comarcals. La gent vol estar informada de tot el relacionat amb el coronavirus i busquen en la premsa de proximitat totes les novetats que tenen lloc a la ciutat i els ajuntaments limítrofs.

Els que s’han quedat al centre de les ciutats i viles a causa del teletreball implantat en les seves empreses s’acosten a primera hora del matí al quiosc o una botiga de queviures a pel seu exemplar per conèixer què ha passat a casa.  Són comptats els lectors que s’acosten als quioscos a la tarda, per aquest motiu la pràctica totalitat hagin decidit obrir només en horari de matí, menys les llibreries, que estan tancades.

En general, les vendes de premsa estatal i nacional han caigut tant al centre de les ciutats com als barris, però la demanda de premsa de proximitat s’ha disparat exponencialment en els barris dormitoris, com ho constata el gremi de venedors de premsa. El transvasament de població de la zona comercial i financera als barris ha donat un tomb a les vendes de premsa als afores, amb un augment “exponencial” als barris, on la premsa gratuïta desapareix en un tancar i obrir d’ulls. El ciutadà vol saber què passa a la seva ciutat i per això busca la premsa local, de proximitat.

El tancament de bars i cafeteries i també de molts quioscos no és suficient per a fer perdre el poder del mitjà local, una de les virtuts del qual és tenir una audiència del 50 per cent de mitjana de lectors subscriptors. Ara és una evidència davant la minsa distribució a domicili dels periòdics barcelonins a les ciutats, viles i pobles allunyats de la capital. Podríem dir que la premsa local venç el confinament.

Podríem dir que la premsa local venç el confinament pel que fa a la seva audiència, empobrint-se. Essent rigorosos la situació econòmica d’aquests petits i mitjans empresaris és dramàtica. La publicitat s’ha ensorrat i, per tant, la viabilitat econòmica s’ha esquerdat monumentalment. D’aquí les crides a les administracions que podem llegir a la secció “La Primera” d’aquest butlletí. Morir d’èxit seria tant rocambolesc com trist. – ESTANIS ALCOVER i MARTí, periodista i consultor