La revolució industrial de la informació

Mentre a Barcelona es presentava la desena edició de l’Informe de la comunicació a Catalunya (2017-2018), a Girona es gestava la venda de la majoria accionarial d’El Punt Avui a Joan Vall i Clara. Els motius exactes del canvi de la majoria accionarial de Joaquim Vidal (Valvi) a Vall i Clara no els sabem pas, però s’entreveuen.

Parlant de les singularitats del bienni, en l’epíleg de l’Informe de la comunicació, la doctora Carmina Crusafon, escriu:”Les polítiques de comunicació catalanes pateixen dos revessos: sentències judicials que no les autoritzin o les dificultats pressupostàries que fan quasi impossible tenir un mínim impacte”. I en la reflexió final ens diu que “l’impacte del procés de la digitalització i el dels esdeveniments polítics han estat els vectors de canvi del bienni 2017-2018. És la combinació de les diferents dimensions (global, supraestatal i subestatal) allò que ajuda a explicar què ha passat en l’espai comunicatiu català”. Les dues sentències no poden pas ser alienes al canvi de propietat d’El Punt Avui.

Una qüestió que ens ajuda a deduir la motivació del canvi accionarial del diari es dedueix del text publicat per El Punt Avui el dijous 20: “Joaquim Vidal ha donat les facilitats necessàries perquè la venda del paquet majoritari es faci a Joan Vall, fins i tot la condonació de part del deute, perquè considera que és l’opció que garanteix la continuïtat d’El Punt Avui”. L’operació salva la capçalera.

L’Informe de la comunicació enfoca el que és avui el titular del món de la comunicació: la revolució industrial de la informació. I se’ns pregunta: “Els canvis de l’espai català de comunicació segueixen els patrons dels mercats internacionals o presenten aspectes diferencials a destacar?”. I ens identifica: el fenomen de la plataformització, les noves característiques del consum i la transformació del model de negoci (amb compres i reorganitzacions internes, acomiadaments i cerca de noves vies d’ingressos per la reordenació del mercat publicitari).

Quin futur per als diaris? Mentre els periòdics de paper de tot el món perden còpies i anuncis, el camí –digital– sembla estar dibuixat encara que estigui ple d’incògnites. Però, encara es pot garantir la supervivència dels diaris en la gran transformació en marxa? Per què, el 2027, algú hauria de continuar llegint-los? La resposta és senzilla: es resistiran si troben la manera de ser útils. O potser no. El nou accionista majori d’El Punt Avui i l’Informe de comunicació focalitzen el problema que audita l’OJD: amb unes vendes de 18.213 exemplars diaris, El Punt Avui és el tercer rotatiu de Catalunya, per sota de La Vanguardia (73.650) i El Periódico (34.096). En l’àmbit nacional, tanca el rànquing el diari Ara (12.872). I en l’àmbit local, el segueixen Segre (6.514), Diari de Tarragona (4.641), Regió 7 (3.508), Diari de Girona (3.450), Diari de Terrassa (2.031) i La Mañana (1.419). El diari espanyol que més exemplars ven a Catalunya és El País (8.251). El segueixen La Razón (3.832), El Mundo (3.039) i ABC (1.520). Tot un panorama! Davant d’això se’ns fa amable veure algú amb el diari a la mà!

A Torí, a l’agost, en la conferència El futur dels diaris, Jeff Bezos va ser radical: “Els diaris de paper resistiran. Per descomptat, estan destinats a convertir-se en exòtics. És una cosa com tenir un cavall. No està destinat al transport, sinó perquè és bonic. Algú vindrà, veurà un diari en paper i dirà: ‘Guau! El puc provar?’ Excessiu? Probablement, sí. Els cavalls seran nombrosos, el 2027, si els trobem un paper. Seran cavalls de carrera i per tirar del carro, això és segur. I és probable que les màquines siguin el fil conductor del vagó d’informació diària. En el nostre cas, edicions digitals”.

Com veiem, en Bezos gairebé veu el diari de paper com una cosa estrafolària. És una exageració, naturalment. Es pot fer alguna cosa per no esdevenir cavall? N’hi ha prou en evitar errors per assegurar la supervivència dels diaris. Per arribar al 2027 i més enllà? No n’hi ha prou. Cal tenir cura de la qualitat, fiabilitat i interès del producte diari o setmanal, en el cas de la premsa local. I ampliar l’oferta. Insercions atractives, fitxers adjunts i setmanals. Aposta per la informació local. Bons productes addicionals. Canals temàtics en línia que atreguin nous públics i nous clients publicitaris. Entrar en el tema d’esdeveniments i reunions. Viatges i cursos.

Atenent les paraules del Jeff Bezos, pregunto: hi haurà algú que llegirà un diari l’any 2027? Quina serà la motivació per a la seva compra? La resposta és senzilla: utilitat. La premsa resistirà si troba la forma de ser útil. Si la gent la valora. Útil és un adjectiu ampli i n’inclou d’altres. Es pot ser útil implicant, explicant, anticipant, advertint, tranquil·litzant, sintetitzant, il·lustrant, consolant, sorprenent; també divertint-se, emocionant-se i ensenyant (per exemple, rebent subvencions per pagar subscripcions per a estudiants de secundària, com ja s’havia fet).

Si en som capaços, els diaris i setmanaris d’informació generalista viuran molt i qui sap: potser els espera una nova i brillant època. Si no en som capaços, esdevindran extres, com diu en Bezos; i marxaran, l’un darrere l’altre. No serà l’apocalipsi de la informació: serà el final d’una manera d’organitzar-la i distribuir-la. Però no passarà. Una vegada més, ja ho farem. Aquí tenim la mostra de la premsa de proximitat (que no s’adormi, però; no volem cavalls exòtics per Catalunya).

Per Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació / Comunicació21