Joan Vall Clara, editor d’El Punt Avui, escriu al setmanari La República:
Era curt, i amb les coses curtes sempre s’hi guanya, però el comunicat del PSC fotent una coça al cul a l’alcalde de Badalona ha estat tan ràpid, que probablement guanyi un rècord de velocitat de reacció. Ara bé, és així com s’han de tractar les addiccions? Són motiu d’acomiadament fulminant? O haurien de generar una baixa laboral i el corresponent tractament com qualsevol malaltia? Sé, per experiència, que les addiccions es curen. I xalo com un verro cada vegada que veig funcionar lliures els amics que he ajudat a arrencar de les urpes de la drogoaddicció. Tant li fa el que t’hi hagi abocat.
No vull saber, si com diu a la carta, es va entregar en excés a la feina, que passa; o si ja ho tenia en un racó del terrat i li ha crescut, que també passa; o si mil motivacions més, que també passen. I molesta força l’asseveració que tothom ho sabia. Jo, no. Qui és tothom? I per què no ho deia cap tothom? Però la pregunta no és qui, sinó quan. Des de quan ho sabien els que ho sabien? Quan temps fa que tenen la boca tancada i per què? I el que és pitjor. És perquè ja ho sabien des de fa temps que hem fet tanta via a fer-lo plegar i a vestir la mona per substituir-lo, tan bon punt s’han desencadenat uns fets tan lamentables com els de dimarts a la nit? No es tracta així els addictes si els volem curar, que és obligació de ben nascuts.