No us càpiga cap dubte. Hi ha un gran món fora dels mitjans de comunicació nacionals i estatals. No hi ha millor periode de pràctiques per a un aspirant a periodista acabat de llicenciar-se. Tindrà un munt d’opcions, la varietat i la responsabilitat real. El periodisme local és divertit, gratificant i potser el millor tipus d’entrenament.
El bloc de Glen Keogh, a The Guardian, va tractar la setmana passada de les lluites que enfronten els periodistes que aspiren a entrar a la indústria. L’escrit va tocar la fibra sensible de molts joves llicenciats que busquem obtenir una oportunitat, trucant de porta en porta.
Per als que somien amb un lloc de treball en una organització de mitjans de comunicació nacionals, hi ha pràctiques no remunerades a les oficines de Londres, però són, sens dubte, una injustícia per a aquells que no poden permetre’s el luxe de traslladar-se a la capital sense un sou. I aquest exemple el posen vostès a qualsevol capital de qualsevol país.
No obstant això, en llegir aquest escrit polèmic de Glen, que recordava aquella dita a la professió, que volia beure de la saviesa percebuda pels vells reporters, quan et deien: “trasllada’t a Londres si vols ser algú”, no em podia deixar de preguntar-me: per què els joves periodistes no anem a la recerca d’oportunitats en els periòdics locals? Més o menys, va així:
Sóc un reporter en pràctiques al Times Retford, un petit periòdic setmanal en una ciutat de mercat al nord de Nottinghamshire. No és potser l’opció que molts estudiants ambiciosos haurien somniat per al seu primer treball en un mitjà de comunicació, i se que no vaig a treure històries importants a nivell mundial cada dia. Però ja a partir d’octubre, tot just un parell de mesos després de completar un curs NCTJ a Darlington College, honestament puc dir que m’ha encantat cada minut de de treball en informes locals.
Com a part d’un equip de notícies molt petit, m’han donat molta més responsabilitat i una major contribució a les històries que escric del que podia esperar en l’últim esglaó de l’escala en una sala de redacció nacional gran.
Tinc la llibertat per arribar a les meves pròpies idees, que cobreixen una àmplia varietat d’àrees de comunicació, en lloc d’especialitzar-me en una etapa primerenca de la meva carrera.
Cada dia faig una cosa diferent -mentre escric això, acabo de rebre una invitació d’una entitat local que fa investigacions en grup sobre temes paranormals, i em convidem a unir-se a ells en un tour de fantasmes d’alguns d’aquests punts embruixats que hi ha pel territori.
Tinc companys que em fan saber la seva decepció en rebre correus electrònics de rebuig a una petició de feina, un sentiment al que tots estem familiaritzats. No obstant això, aquest treball al Retford va ser només el tercer treball que vaig sol·licitar, i vaig haver de competir amb uns 20 candidats reals, en lloc dels centenars de candidats d’alt calibre que s’apliquen als sistemes d’aprenents, com ara la BBC i altres grans mitjans, en general amb seu a Londres,.
Part del problema sembla ser la tendència dels cursos de periodisme, en particular els graus a les universitats, que guien els estudiants cap a Londres i els altres mitjans d’abast nacional, l’opció del glamur de la indústria. No és difícil entendre per què moltes institucions i universitats insisteixen en els seus estudiants a aspirar al cim de bon començament; qualsevol carrera que triïn tindrà un llarg camí a seguir, i per a moltes professions -dret, economia i finances- certament, la capital és el pinacle de l’èxit.
No obstant això, tradicionalment, el periodisme ha fet del periòdic local el punt d’aprenentatge del seu ofici, i després, més endavant en la seva carrera, tenint ja l’experiència del dia a diam podrà recórrer a les grans organitzacions, amb una bona base formativa i millors informes, podrà trucar portes de grans mitjans, i, ho vol, podrà seguir la ruta de Londres. Ara, en lloc d’aprende en el millor lloc, als periòdics de casa, de petit format i de petites ciutats, s’han inventat les Rutes de Postgrau com una hipotètica entrada a la BBC i els grans diaris nacionals- És un fenòmen recent, però que ha cuallat. Ja seguiré encara un temps al meu poble, i prou content.
Ah! Us recomano la lectura del bloc de Glen: Rebutjat pels robots, es fa periodista a la premsa local. http://www.guardian.co.uk/uk/the-northerner/2013/jan/23/work-experience-interns-newcastle-manchester-mediacityuk
Resum de The Guardian
About the author
- More at
