Joan M. Corbella, professor de la UPF i director de l’OPA, escriu a l’Observatori de la Producció Audiovisual -com recull El Butlletí de l’AMIC-. Conegudes les dades d’audiència del mes d’abril, mesurades per Kantar Media, van reaparèixer els titulars de premsa i comentaris a les xarxes socials explicant que TV3 havia assolit la quota mínima en la seva història (sense els mesos d’estiu), baixant per sota del 10%. Sense negar cap argument, prou explicats per nombrosos experts i molt ben utilitzats políticament segons les conveniències de cadascú, al professor Corbella li ha semblat necessari i de justícia exposar algunes dades que permeten anar més enllà dels discursos basats en les pujades i baixades d’unes dècimes de quota de mercat en el còmput mensual, el nombre de programes que el canal públic té encapçalant els rànquings dels més vistos i el lideratge inqüestionable en els informatius, per poder entendre en tota la seva extensió què està passant en la relació entre TV3 i els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
TV3 va aconseguir acabar 2016 amb un virtual empat amb Telecinco i amb un petit marge a favor davant Antena 3, i l’evolució històrica ens permet parlar que totes elles formen un triumvirat que es disputa des de fa uns anys el gros de l’audiència, un cop TVE1 s’ha despenjat i equipara els resultats amb les segones cadenes dels grups privats. I aquí cal assenyalar un dels veritables grans problemes: la CCMA només té un canal competitiu en termes d’audiència, ja que el Canal33/super3 queda lluny de Cuatro i la Sexta, però també és superada per La2 de TVE.
Segons l’autor del treball, les xifres mostren també “la debilitat per competir que té 8TV, allunyada dels dos blocs principals de canals que dibuixen els resultats d’audiència. En conseqüència, és legítima la preocupació per la debilitat estructural del sistema que tenim: un sol canal d’ampli abast per competir amb els grups privats espanyols, i que des de l’any 2010 no ha deixat de baixar.”
L’evolució negativa dels números de TV3 els darrers temps, baixant al tercer lloc segons la quota de pantalla mensual a l’abril de 2017, també demana puntualitzacions, i el professor Corbella les fa: “L’anàlisi de les dades del període llarg de 2007 a l’actualitat, en el qual van aparèixer els nous canals generalistes, després la multiplicació de canals temàtics en TDT i els darrers anys l’embranzida de la televisió de pagament, mostra una altra dimensió del problema: els tres grans canals a Catalunya (els dos privats i TV3) han perdut pràcticament audiència en la mateixa magnitud (el 38%), i TVE 1 una mica més. Al menys pel que fa als mesos de febrer de cada any.”
Resum d’El Butlletí de l’AMIC