On són els treballs per als graduats en periodisme i comunicació? Els resultats d’una enquesta espanyola sobre periodisme donen alguna pista. La demanda més urgent és de personal per a mitjans digitals, però de seguida tornarem sobre això. La enquesta de 2017 de l’Associació de la Premsa de Madrid (APM) es va enviar a 13.500 professionals, i la taxa de resposta general va ser d’un respectable 13%. Una mica més d’un terç dels enquestats treballa en periodisme, mentre que un altre terç exerceix en altres professions o està jubilat o semi jubilat. El 30% restant treballa en comunicacions, principalment publicitat i relacions públiques.
Els resultats de l’enquesta mostren que els enquestats no són els que estan omplint els nous llocs digitals en les seves redaccions. Per exemple, el 56% va dir que les seves publicacions compten amb administradors de comunitats digitals (responsables d’interactuar amb els usuaris en les xarxes socials i altres canals), mentre que només el 13% dels enquestats van dir que ocupaven aquests càrrecs.
Aquestes dades suggereixen que els mitjans busquen personal fora de les seves pròpies redaccions i possiblement fora del rubre periodístic. Una altra possible explicació és que les persones contractades per aquests nous treballs en mitjans digitals són nouvingudes a la professió i, per tant, no són membres de les organitzacions professionals contactades per l’enquesta.
En qualsevol cas, la mateixa discrepància apareix en diverses altres especialitats digitals: el 35% de les redaccions tenen especialistes en visualització de dades, però només el 3% dels enquestats es dedica a això. Discrepàncies similars existeixen per als periodistes de dades (32% vs. 19%) i analistes de trànsit i dades (31% vs 5%).
Que l’analista de trànsit no vingui del camp periodístic no és un assumpte menor, ja que sembla indicar que les redaccions no compten amb personal que sàpiga interpretar les dades sobre com el públic interactua amb el contingut. La manca de comprensió de l’audiència en l’entorn altament competitiu d’avui té conseqüències fatals.
Segueix sent una carrera triada per molts estudiants
L’informe d’APM, que té més de 100 pàgines, assenyala que hi ha 22.000 estudiants matriculats en programes universitaris de periodisme i comunicació. En 2016, les universitats d’Espanya van atorgar títols en periodisme a 3.400 estudiants. On trobaran feina? En aquest moment només 27.000 persones exercien en ràdio, televisió, diaris i revistes, i moltes d’aquests mitjans han estat retallant implacablement personal i salaris.
Aquesta és la mala notícia. La bona notícia és que les redaccions tradicionals estan contractant a més persones amb habilitats digitals, i la quantitat de personal treballant en mitjans digitals no deixa de créixer. Més d’un terç (36%) dels enquestats treballa en mitjans digitals o en xarxes socials.
Per als joves que ingressen a les professions de comunicació, hi ha diverses trajectòries possibles: a) En els mitjans més importants, podrien reemplaçar als veterans acomiadats que no podrien o no voldrien assumir nous rols digitals. 2) Poden unir-se a mitjans digitals nadius, que, lamentablement, tenen redaccions petites i salaris i beneficis més baixos. C) Poden respondre a la creixent demanda de petites empreses d’especialistes en màrqueting i publicitat per crear campanyes en mitjans digitals. Tot plegat, naturalment, no és una bona notícia, però les tendències estan funcionant en favor d’aquells que puguin omplir les canviants demandes laborals.
Per als professors de periodisme i els directors de mitjans el missatge és el mateix o similar en tots els països. Hem de preguntar-nos si estem fent tot el possible per preparar a la propera generació de professionals de la comunicació. Necessitem una generació de persones amb les habilitats per brindar informació d’alta qualitat adequada a les necessitats d’una democràcia saludable.
En un moment de canvis ràpids i reducció de recursos, hem de trobar formes de col·laborar (els mitjans, les universitats i totes les organitzacions i institucions que els brinden suport financer) per garantir un futur prometedor per a aquests comunicadors i les seves audiències.
Per James Breiner, periodista (News Entrepreneurs) / del Butlletí de l’AMIC
About the author
- More at
