Les xarxes socials, una oportunitat per a la premsa de proximitat

Joan Francesc Fondevila Gascón, professor de l’Escola Universitària Mediterrani (Universitat de Girona), ha vist premiat el seu darrer treball de recerca dirigit als mitjans locals. En la presentació, Fondevila  afirma que “les xarxes socials són una gran oportunitat per a les publicacions de proximitat. El seu estudi afirma que les xarxes socials són una oportunitat per a la premsa de proximitat.

En la investigació, Fondevila crea un model per puntuar els criteris de qualitat de l’ús de xarxes socials per part dels mitjans de comunicació locals. L’algoritme uneix popularitat, interactivitat, viralitat, sentiment i rendibilitat, el que permet a cada publicació una autodiagnosi i descobrir les seves fortaleses i les seves debilitats. “En el context de la Societat de la Banda Ampla, el cloud journalism i el social journalism commerce, establir una mètrica holística i alhora objectiva és necessari per optimitzar la creació i la divulgació dels continguts”, explica Fondevila. “No tot es redueix a retorn en diners, sinó en influència i participació”, afegeix, tot remarcant el valor del ROi (Return on influence) i el ROP (Return on Participation), al costat de l’habitual ROI (Return on Investment).

Inspirat en indicadors de Murdough, Lovett, Bonsón i Ratkai i Barger i Labrecque, Fondevila crea un model que aplica quantitativament a una mostra estadística de publicacions catalanes. El resultat és que el model de diagnosi d’ús de xarxes socials permet classificar els mitjans de comunicció, mitjançant una puntuació final, que la popularitat dels mitjans comarcals i locals catalans és correcta, que la interactivitat i la viralitat són millorables, i que el sentiment dels lectors cap aquests mitjans és positiu. Fondevila explica que “la diferència d’ús de xarxes socials entre publicacions analògiques i digitals no és significativa; la presència i l’actuació dels mitjans de comunicació catalans en xarxes socials són especialment millorables en aquells mitjans amb menys periodicitat o amb recursos més escassos”.

A la part qualitativa, de les entrevistes en profunditat es desprenen diverses percepcions i desitjos: “la presència en xarxes socials és gairebé una obligació; cal decidir a consciència la quantitat de xarxes socials en què estar presents, i si els continguts han de penjar-se de forma automatitzada; cal dialogar amb els lectors; les comparticions de contingut són un indicador de qualitat, tot i que remunerar aquest factor és discutible; cal monitoritzar el sentiment; cal unir continguts amb ingressos”.

En el focus group, es va observar una correlació entre la popularitat d’una unitat de contingut i la probabilitat d’accedir-hi; es va constatar la necessitat de presència en xarxes socials, d’objectivar la popularitat i d’aplicar el social journalism commerce; es va associar emoció a fidelització; es va requerir més interacció amb el lector (mitjançant enquestes o concursos); es va assumir la necessitat d’un moderador en la interacció; i es va sol·licitar viralitzar els continguts atractius, detectar correlacions entre comentaris positius i més resultats publicitaris i controlar les freqüències en les publicacions. També es va plantejar que recompensar els periodistes segons els resultats és controvertit, que cal transformar el prestigi d’aparèixer en els mitjans en negoci, i que cal aplicar la indústria 4.0.

Font: Mediàtic/Àmbit d’Estratègia i Comunicació / El Butlletí de l’AMIC