Sant Jordi és una data adient per recomanar alguns llibres de periodisme. He fet una tria de cinc dels darrers treballs periodístics que em sembla oportú compartir: aporten i ensenyen. Estic segur que poden ser molt útils per a qualsevol professional dels mitjans de comunicació.
La premsa que es va vendre (Edicions Carena, Barcelona), escrit pel periodista Luis Santos (Madrid, 1953). El llibre fa un minuciós repàs a les relacions entre el Govern de l’Estat i la premsa entre els anys 1978 i 1982. El relat posa en relleu que els diaris i els seus editors es van prestar “a un constant mercadeig” amb el Govern espanyol de torn. El relat d’aquesta “cara oculta” de la relació entre la premsa i el poder polític no es basa en testimonis de fonts anònimes o en relats més o menys interessats, Luis Santos desgrana de forma meticulosa desenes i desenes de documents de l’anomenat arxiu Aguirre, en referència a Ignacio Aguirre, secretari d’Estat per a la Informació en el Govern presidit per Leopoldo Calvo Sotelo des de finals de febrer de 1981 fins el 2 de desembre de de 1982.
Betrayal: The Crisis in the Catholic Church, de l’equip de Spotlight: Guanyador del premi Pulitzer al servei públic de 2003, és el llibre que ha inspirat la pel·lícula guanyadora de l’Oscar a millor film de l’any. L’obra relata la investigació periodística que va deixar al descobert que l’església catòlica de Massachusetts havia ocultat abusos sexuals perpetrats per diferents sacerdots de Boston. El treball aprofundeix més que el film en aspectes de la investigació periodística com l’obtenció de document i les pressions rebudes per diversos sectors de Boston. Una obra imprescindible per a qualsevol periodista.
El fin de los medios de comunicación de masas, de Jeff Jarvis: L’autor analitza quin futur espera al periodisme arran de l’impacte de les noves tecnologies. Jarvis sosté que ha finalitzat el model de mitjans de comunicació de masses i que el periodisme s’ha de concebre com un servei a la comunitat i no com una simple fàbrica de pàgines. El llibre no només descriu els problemes del món del periodisme, sinó que traça possibles solucions amb exemples i escenaris de futur.
Número zero, d’Umberto Eco: La darrera novel·la del desaparegut semiòleg italià relata la història de Colanna, un traductor que acaba treballant a Domani (‘Demà’), un mitjà digital que treballa amb suposicions, rumors, xantatges i mitges veritats. Una paròdia dels mitjans de comunicació i del món de la política que es llegeix a alta velocitat.
La información del silencio. Cómo se miente contando hechos verdaderos, d’Álex Grijelmo: Adaptació de la tesi doctoral de Grijelmo, l’obra és un estudi de les manipulacions informatives basades en els trucs del silenci, terme de l’autor per referir-se a la forma de “dir callant, d’explicar mitges veritats”. Grijelmo explica amb exemples els riscos de les insinuacions, les informacions omeses i dels dobles sentits. Excessivament teòric en els primers capítols, el llibre es converteix en una eina útil per als periodistes en la part final, especialment amb les conclusions condensades en els 18 punts finals.
Per Estanis Alcover i Martí / El Butlletí de l’AMIC