De tots és sabut que la incertesa sobre l’immediat futur de la premsa és aprofitada per qui ens voldria veure desaparèixer. Però la tendència mundial de la premsa – en paper o la Xarxa- és la proximitat. Aquest és el nostre gran valor. No ens mouran.
La premsa comarcal i local, gratuïta o de pagament, ha de continuar sent activa, forta i valenta, com fins ara. Les noves tendències de la indústria de la indústria periodística porten a enfortir-la, malgrat la crisi que tenen al damunt. Estic convençut que els editors i editores de premsa de proximitat de Catalunya tindran un paper fonamental en la nova comunicació, concretant-se en quatre aspectes: multimèdia en la premsa de proximitat, consolidació dels periòdics digitals, tamisació obligada de la premsa gratuïta i augment de la inversió publicitària en premsa local. Aquestes tendències en el sector seran reptes fonamentals per als pròxims anys i els editors les han d’assumir. La confiança dels seus lectors és un valor segur, segons ho constata el Baròmetre de la Comunicació i l’OJD-Nielsen, amb dades incontestables.
Estem immersos en unes eleccions històriques, quins resultats poden fer donar un tomb radical a la nació catalana. El nou president de Catalunya haurà d’assumir que el país necessita ben forta la publicació de proximitat més petitona, apropant-se als seus editors, donant una empenta a les seves associacions (ara, menstingudes i semi-bandejades disimuladament), que són un exemple fora del nostre territori. Des de fa prop de dos-cents anys, la nostra terra ofereix publicacions locals laborioses, però modestes, que mereixen el reconeixement públic, el suport de les Administracions i, naturalment, el suport dels lectors, que, afortunadament, ja els hi dóna. És de justícia la seva subsistència i una necessitat social la seva tasca.
En el context actual, prou complicat, i en el procés de globalització en què es troba inserida la societat catalana, es fa especialment necessària una política de comunicació del govern de la Generalitat que sigui coherent cap a un conjunt de mitjans –en català!-, que contribueixen decisivament a articular un sistema comunicatiu equilibrat del nostre país, al qual ajuden a vertebrar. S’haurà d’exigir, perquè la premsa de proximitat es mereix un millor tracte.
En aquests moments tan difícils, on cap mitjà de comunicació disposa de la pedra filosofal i tots els seus sectors acumulen pèrdues, començant per la televisió, només uns pocs privilegiats gaudeixen de tracte de favor del Govern, de les Diputacions i d’alguns ajuntaments. Greu error. D’aquesta manera s’arraconen i marginen dos milions i mig de lectors de comarques, ben bons en campanya electoral, senzillament per la incompetència i la ceguesa –molt poc professional a qualsevol lloc del món- dels planificadors de campanyes i el centralisme inaudit dels responsables de propaganda dels partits polítics..
Però passi el que passi en l’immediat futur, facin el que facin els que ténen responsabilitats de govern, la “nostra” premsa seguirà aquí, perquè té el suport de qui ha de tenir-lo: el poble català.
El paper seguirà amb nosaltres força temps, encara. Les noves tecnologies, estan entrant amb força, amb molta vitalitat i ja sumen audiències encoratjadores. La convivència del paper i del digital asseguren la vida durant molts anys a les capçaleres de tot el territori.
Ara bé, per reïxir en el futur immediat, els editors de la premsa de proximitat han de basar el seu treball en quatre eixos irrenunciables: planificació estratègica; pla de màrqueting; implementació de la marca Premsa Comarcal i de Proximitat i enfortiment de les marques individuals; i, finalment, un pla de dinamització professional dirigit a les centrals de mitjans i agències de publicitat.
Estanis Alcover i Martí
Periodista i consultor
About the author
- More at
