Des de diumenge per la tarda circulen per la xarxa una trentena de documents filtrats per Anonymous que presumiblement demostrarien uns patrons de monitoratge d’activitats a les xarxes socials i també seguiments a comptes determinats per part –directament o via encàrrec- dels Mossos d’Esquadra. Encara que la majoria de comptes recollits es refereixen a activistes socials i col·lectius de diferents ideologies –però sempre centrades en l’espectre d’esquerres, alternatius i/o independentistes,- també s’hi poden trobar periodistes i mitjans de comunicació.
Els documents filtrats són tots de maig de 2012 i recullen informació de diferents campanyes reivindicatives tals com l’aniversari del 15M, les campanyes contra Bankia o La Caixa, les manifestacions del 1r de Maig o la crida a no pagar els peatges de les autopistes. Durant aquests dies s’elaboren diferents informes horaris amb les etiquetes vinculades a aquestes convocatòries més emprades, els seus moments de màxima difusió i la seva evolució.
Però els informes van més enllà i recullen i descriuen les piulades més populars, així com llisten els comptes de Twitter que consideren més actius en cada etiqueta o tema –a l’informe l’anomenen “dispositiu”-, algunes d’elles pertanyents a mitjans de comunicació i periodistes.
Un dels més citats és el setmanari La Directa, que arriba a ser descrit diverses vegades com un dels comptes més actius –de cada “operatiu” se n’extreuen els tres comptes considerats més rellevants- i se n’analitza l’evolució dels seus seguidors. Els informes també mencionen el quinzenal L’Accent, l’agència de notícies Sírius o el periòdic madrileny Diagonal.
La llista de periodistes controlats inclou, almenys, Albert Martínez, Manu Simarro i David Fernàndez –aquest darrer actualment diputat al Parlament de Catalunya- de La Directa; el fotoperiodista de Nació Digital Jordi Borràs; la redactora de la Cadena Ser Anna Punsí o el documentalista Aritz Cirbian.
A més, els informes barregen piulades amb opinions i informacions emeses per ciutadans, amb altres que enllacen a notícies relacionades amb els fets –en aquest apartat s’hi inclou aquesta de Mèdia.cat;- convocatòries a mobilitzacions diverses i en la majoria dels casos legals, o manifestos de partits i col·lectius. En alguns casos s’indica si una piulada incita a la violència, però aquests casos són extremadament puntuals.
Llegint els informes filtrats no queda clar quin és el criteri per incloure un o altre compte de Twitter a la llista. Qualsevol mitjà amb cobertura en directe d’una mobilització és probable que tingués una activitat relacionada amb el tema superior a alguns dels mitjans citats, com per exemple Sírius, una agència molt petita i amb cobertures força irregulars. En canvi, no se cita el perfil de cap gran mitjà, però sí piulades que enllacen a les seves notícies. Altres mitjans, que van cobrir els mateixos i probablement també van ser enllaçats per piuladors no són nombrats.
A més de periodistes i mitjans, la llista dels comptes seguits o les piulades recollides és molt àmplia i inclou fins i tot partits parlamentaris com ERC, sindicats com CGT i UGT, o moviments socials com el 15M o el #novullpagar.
Segons el comunicat signat per Anonymous -difícilment contrastable per la pròpia naturalesa del moviment- que acompanya els documents, aquests haurien estat elaborats pel Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), un organisme públic però legalment instituït com una fundació, a petició dels Mossos d’Esquadra, encara que hi ha informes signats directament com CME.
La FeSP demana una investigació urgent
La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) considera molt greu el presumpte seguiment a les comunicacions i missatges electrònics de diversos activistes socials, periodistes i mitjans de comunicació, fet a través d’internet i de les xarxes socials, que ha denunciat el col·lectiu Anonymous. “Exigim a les autoritats competents una investigació urgent i a fons per aclarir els fets i depurar les presumptes responsabilitats”, diu en un comunicat.
Per Media.cat / El Butlletí de l’ACPG