Les fake news estan més que generalitzades al llarg i ample d’internet. El seu punt àlgid sol arribar a l’hora de celebrar eleccions en els diferents països i en èpoques just anteriors, sobretot durant les campanyes electorals: Regne Unit, Espanya, Estats Units. Cap país es lliura de la desinformació amb l’excusa de fer caure a l’adversari polític. El famós “tot s’hi val”.
Cada vegada són més els que posen en el focus que aquestes notícies falses ennegreixen els processos democràtics. El problema ve quan les fake news no són preses com a tal i ajuden a enganyar a una ciutadania descontenta amb l’actualitat política i la situació que està vivint el món en general.
El projecte batejat com Cross Check, de First Draft, assenyala que, al Regne Unit, els conservadors van adoptar pràctiques controvertides de forma repetida. Tal com assenyala The Next Web, un exemple visual d’aquest fet va ser quan l’oficina de premsa dels conservadors es va fer passar per verificadors de notícies i editar imatges de la BBC per fer veure que periodistes de renom estaven d’acord amb la seva opinió sobre el Brexit.
Les xarxes socials són testimonis i còmplices d’aquestes accions. De fet, ja estan intentant posar fre a un monstre que és i sembla difícil de controlar. El maig passat es va conèixer la decisió d’Instagram d’utilitzar els sistemes de verificació de Facebook per frenar la desinformació per lluitar contra el contingut fals i inadequat. Va ser llavors quan es va començar a testar als EUA la verificació third party (Third-Party Fact-Checkers), un programa en el qual partners s’avaluen de forma independent la informació falsa, tal com ho porta a terme Facebook. Això ja està sent exportat a nivell mundial.
D’altra banda, a finals d’octubre de l’any passat, el CEO de Twitter també confirmava que prohibiria la publicitat política en la seva plataforma amb l’objectiu de protegir les persones de ser manipulades. I és que, cal tenir en compte que un alt percentatge d’usuaris accedeixen a informació a través de xarxes socials i d’aquí la importància de salvaguardar la seva veracitat a través de reformes urgents.
Aquesta situació ha estat batejada com a crisi d’informació en què les notícies falses i la desinformació campen soltes al llarg de la xarxa de xarxes ficant al cap a l’electorat realitats que en veritat no ho són. Una de les solucions seria ensenyar als votants, sobretot als més joves, a conèixer i saber diferenciar una veritat de les fake news. I és que els joves “no tenen ni idea” d’on prové la informació online que consumeixen. De fet, l’anomenada Commission on Fake News and the Teaching of Critical Literacy Skills, del Regne Unit, va assenyalar que només el 2% dels nens britànics compten amb la destresa suficient per tenir un raonament crític que els ajudi a identificar una notícia creïble d’una que no ho és.
Aquest informe també va descobrir que gairebé dos terços dels mestres creuen que les notícies falses estan perjudicant el benestar dels nens a l’augmentar els nivells d’ansietat, danyar la seva autoestima i distorsionar la seva visió de món. La proliferació en línia de notícies falses també està fent que els nens confiïn menys en les notícies. Gairebé la meitat dels nens més grans reben les seves notícies de llocs web i xarxes socials, però només una quarta part d’aquests nens realment confien en les fonts de notícies en línia.
L’informe també va trobar que la meitat dels mestres senten que el seu pla d’estudis no equipa als nens amb les habilitats d’alfabetització que necessiten per identificar notícies falses, i un terç sent que les habilitats crítiques d’alfabetització que s’ensenyen a les escoles no són transferibles al món real.
Font: Social Media Marketing – Il·lustració: Inspira tics / El Butlletí de l’AMIC
About the author
- More at
