Tal com comentem en passades setmanes, el pronòstic d’augment de la taxa de morositat financera es va complir; a l’agost la morositat a la Banca va arribar al 12% xifra no vista en els darrers 50 anys, la cartera creditícia de totes les entitats financeres al tancament d’agost se situava en 1.490 bilions d’euros, el conjunt del sistema financer espanyol superava en morositat els 180.670 milions d’euros. Bancs, caixes i cooperatives llancen una taxa de morositat del 12,3 %.
A Espanya tenim un consum estancat i un elevat endeutament que molt aviat superés el 100% del PIB, 4,3 bilions d’endeutament per part de tots els agents econòmics i les famílies dedicant els seus ingressos a pagar l’habitatge i alimentació , ja no depenem de nosaltres mateixos si no del que dictaminin els mercats , per això parlar de recuperació és molt aventurat.
—–
El nombre d’aturats amb més de 12 mesos sense feina ( llarga durada) supera els 2,95 milions en el segon semestre de 2013 , per a tenir noció del deteriorament de l’ocupació prendrem com a referència el quart trimestre de 2007 on el nombre d’aturats de llarga durada arribava als 370.000 treballadors.
—–
El Govern diu que pensa recuperar en l’àmbit estatal la supressió de la paga extra de Nadal, però les directrius d’Hisenda que empeny les CCAA a apujar impostos per quadrar el dèficit a generat molt malestar i ja han dit que no ho faran, novament per quadrar els números recorreran un cop més (entre altres mesures) al més fàcil, suprimir una vegada més la paga de Nadal de 2014.
—–
Molt ens parla el Govern espanyol de l’inici de la recuperació el 2014, però no ens deixem portar per la xerrameca, siguem cauts, una recuperació del 0,7% del PIB per al 2014 no és recuperació, per a això, haurem de créixer per sobre de la inflació; això no obstant, fins a les més greus crisis hi ha sectors productius que generen riquesa, pot ser cert que arribin diners a borsa i a sectors productius, així com l’any vinent creixem un 0,7%, (l’FMI el deixa a 0,2%) però tocar fons el 2014 això és una altra història.
Per Àngel Vendrell