Notes d’economia per a no economistes. 49/13

El nombre de milionaris a l’Estat espanyol creix en 47.000 persones el 2013. Espanya és el vuitè estat mundial que més ha incrementat amb almenys un milió de dòlars en patrimoni i és un dels 15 estats del món amb més ” ultrarics”, segons Gestha, aquestes dades posen de manifest l’existència a Espanya d’un alt nivell de desigualtat social i econòmica. Madrid i Catalunya són les que presenten la més gran bretxa de desigualtat en concentrar el major nombre de grans fortunes.
El Cercle Català de Negocis alerta del perill d’invertir en deute públic després que de Guindos anunciés una rebaixa del 30% en comissions per incentivar la contractació de plans de pensions, per compensar la no compra per part dels inversors estrangers per la baixa fiabilitat de la prima de risc espanyola. La recomanació és que no comprin, ja que en qualsevol moment pot disparar-se i dificultar la devolució del 100 %, tal com va passar a Grècia.
————————-
Estem davant d’una economia de dues velocitats, menys treballadors, menys consum, més beneficis per a les empreses, més ETS, més destrucció d’ocupació. Aquesta és la recuperació que ens anuncien.
————————-
Els salaris de les llars s’han desplomat al voltant del 5% durant l’últim any; el mateix INE va constatar que el salari brut anual més freqüent a Espanya amb prou feines supera els 15.500,- euros i que els pitjors sous del mercat estan en caiguda lliure.
————————-
El 56 % dels espanyols ha canviat de companyia de “teleco”. Des de 2007, inici de la crisi, s’han originat 29 milions de portabilitats en la telefonia mòbil, entre gener i setembre de 2013, 5.170.000 d’usuaris van canviar d’operador,  gairebé el 10% del mercat espanyol. La guerra de tarifes, la irrupció de productes integrats i la contracció del consum han provocat tremenda sacsejada.
————————-
Molts ciutadans espanyols entenen que no són de sentit comú les milionàries xifres que s’estudien en la retribució a executius i veurien amb molt bons ulls que es limitessin, pel que aplaudirien la seva restringió en un 20/30 % del sou base, atès que els empleats que són a finals de comptes els que donen el “callo” per a l’obtenció dels rendiments, són els eterns oblidats.