Gener no podria haver començat pitjor per als grans diaris impresos espanyols. Les xifres enviades per les capçaleres a l’OJD –i a les que ha tingut accés prnoticias en primicia- reflecteixen una caiguda generalitzada dels quatre grans de Madrid i dels dos principals diaris catalans. El País ha liderat l’enfonsament amb una històrica caiguda del 26,4%, el que el deixa amb unes vendes al número de 102.188 exemplars, un nou mínim. En total, el diari de Prisa sumat a El Mundo, ABC i La Razón, és a dir, tots els madrilenys-, tot just arriben als 271.000 exemplars venuts al mes de gener. Fa un any en venien 353.000.
En vendes, El País està a punt de caure per sota dels 100.000 exemplars, una cosa impensable fa només un any quan per aquestes mateixes dates computava 138.000 exemplars; d’aquesta manera, s’ha desplomat un 26,4% en relació a gener de l’any 2016. Quant a difusió les coses no van millor encara que amb una caiguda molta més atenuada del 14%; en aquest cas, el diari de Prisa ha perdut 32.000 exemplars a l’OJD fins quedar-se en els 183.714.
El Mundo també ha experimentat un greu enfonsament en vendes amb un retrocés del 22,6% fins als 63.025 exemplars; en difusió la caiguda ha estat menys acusada, amb un retrocés del 17% fins a arribar als 97.465 exemplars. És un fet històric perquè El Mundo cau per sota dels 100.000 exemplars de difusió i torna a ser superat per La Vanguardia que computa al gener 112.650 exemplars, un retrocés del 7,9% i augmentant el seu avantatge enfront del diari d’Unidad Editorial.
Això no obstant, en el cas de La Vanguardia les seves vendes segons OJD cauen un 19,9% fins als 26.871 exemplars. Les vendes del diari català tenen un pes molt menor a la difusió total del diari, això implica que entre els quatre grans de Madrid i els dos de Barcelona, La Vanguardia sigui el segon en difusió (gràcies al seu elevat nombre de subscripcions), però el sisè en venda al número. En el cas del diari ABC, ocupa el tercer lloc de vendes amb una caiguda també històrica del 24%, fins arribar als 57.382 exemplars; en difusió el retrocés va ser del 22,9% fins als 81.100 exemplars.
La Razón va reduir les seves vendes fins als 49.200 exemplars, un 14% menys, mentre que la seva difusió va arribar als 78.400 números, una retallada del 11,3% i una de les caigudes més atenuades de tot el mercat. La Razón li trepitja els talons quan a difusió al diari ABC, a només tres milers d’exemplars de distància.
El Periódico, mentrestant, ha reduït en un 16,6% les seves vendes fins als 39.200 exemplars, mentre que la seva difusió s’ha retallat un 10,1% fins als 75.900 números.
L’explicació a aquestes caigudes generalitzades no és nova i respon a una barreja de molts factors, que van des del desinterès per comprar diaris, la desaparició de punts de venda i la migració massiva de lectors habituals a Internet. El que si està clar és que la crisi de la premsa en paper transcendeix la situació econòmica i és endèmica des de fa gairebé una dècada.
Però la veritat és que amb aquesta OJD, la primera de l’any 2017, s’ha accelerat aquesta caiguda en vendes i difusió. En quan a vendes, El País és l’únic que es manté sobre els 100.000 exemplars (102.118) encara que és probable que trenqui aquesta barrera psicològica el proper mes de febrer. Aquesta mateixa barrera la va trencar El Mundo fa menys de dos anys. Pel que fa a difusió, El Mundo ha cedit el seu segon lloc a La Vanguardia, una fita històrica. El diari de Godó al costat de El País són els únics que manté la barrera psicològica dels 100.000 exemplars.
Per AEC i Prnoticias/ El Butlletí de l’AMIC
About the author
- More at
Greu i dramàtic problema per als editors.Probablement donant la batalla per perduda i d’aquí la important davallada de les dades de difusió.Al problema que descriu molt bé l’autor de l’article sobre la pèrdua de vendes al número hem d’afegir el gran cost que suposa mantenir la difusió amb exemplars amb un alts costos de paper, impressió i de distribució. Un editor ha de cercar l’equilibri entre exemplars acreditats a l’OJD i el retorn en facturació publicitària.Una facturació que no creix ja que la inversió publicitària en format paper no es recupera als ritmes necessaris per mantenir el gran nivell de despesa que comporta la difusió d’exemplars gratuïts o subvencionats.Probablement siguin el dos líders, a Espanya El Pais i a Catalunya La Vanguardia els únics que fan aquests esforç per tal de gaudir de l’anomenada “prima de lideratge” que compensarà, en part, l’esforç econòmic que suposa mantenir les seves respectives difusions.