Periodisme al segle XXI: principi o fi d’una era?

El problema no és el periodisme, sinó el periodista. El veritable periodista (aquell prehistòric subjecte dedicat a recol·lectar, sintetitzar i publicar informació fidedigna), es veu avui condicionat davant un aparell polític financer que ho regula tot. El vertigen informatiu, l’efímer com a estendard i la valoració de la notícia en relació al prime-time constitueixen un model econòmic-periodístic que intenta vendre el superflu (pronòstic del temps, informes sobre l’arribada de la primavera, el petó de llengua entre dues models) com a notícia. La denúncia com a estendard.

Periodista o jutge? Un altre dels mals que afecten el periodista actual és el rol de jutge (moral, civil i penal) que el fan jugar. El periodista actual ja no investiga per relatar un succés, sinó per denunciar-ho. Tot fet investigat pel periodista és jutjat davant un micròfon o una càmera de TV. El debat està en vies d’extinció. No hi ha espai per als dubtes, tot és certesa i veritat en termes periodístics. La societat veu el periodista com un jutge, i aquest últim actua en conseqüència, complint un rol que no té res a veure amb l’esperit original de la seva professió.

Tendència monopolística. Dictadura del periodista. Els monopolis també han contribuït, en gran manera, a la metamorfosi del periodista. Interessos polítics, corporatius i financers limiten poc a poc les seves llibertats. El periodista actual pateix les restriccions imposades pels seus editors, els quals no responen a les premisses del periodisme tradicional, sinó a les d’un empresari que es deu a una determinada línia o corrent polític. Les notícies no són pensades ni elaborades sobre la base de les cinc preguntes fonamentals: com, quan, on, per què i per a què? Avui, davant una publicació, només cal preguntar: A favor o en contra de qui?

Tecnologia i mitjans digitals. La resurrecció del periodista? No tot el que es publica en els mitjans massius constitueix l’única veritat. També hi ha, a causa del avanç de les tecnologies, nous canals de comunicació que remeten als valors del periodisme tradicional. Internet, a través dels blocs i l’explosió de les anomenades “xarxes socials”, permet la creació d’un corrent paral·lel a la dels mitjans massius i monopolístics. Sorgeix així un nou periodisme que es recicla i retorna al que alguna vegada va ser: un ofici.

El futur del periodisme, en mans del periodista. El periodista actual està corromput per la privatització del gènere. Els seus valors han mutat al ritme d’un sistema corporatiu i capitalista que ha subornat la tradició. El retorn a les fonts, a la interpretació, a la recol·lecció de dades, a la independència d’opinió, al criteri com estendard, a l’ètica i la deontologia, a la passió per buscar, trobar i informar la notícia…, en fi, al retorn del que alguna vegada va ser anomenat periodisme creïble i tradicional, només està en mans del periodista. Com sempre. Com mai.

Per Imperiodismo Digital / del Butlletí de l’ACPG