WAN-IFRA (l’associació mundial d’editors de premsa) ha realitzat aquest informe sobre una de les qüestions que més preocupen editors, directors i periodistes: com atreure l’atenció dels lectors digitals en un terreny on la competència és ferotge i de quina manera es poden traduir les visites en ingressos. Els mitjans es troben en un període d’experimentació per aconseguir monetitzar a l’audiència, però ja hi ha un model que es perfila com el favorit de les organitzacions de notícies: el mur de pagament.
Segons l’estudi, la transició del paper a les plataformes digitals ja s’ha produït, en canvi encara estem en una fase inicial pel que fa al desenvolupament de continguts de pagament. Per això, abans d’implantar un paywall en un web, convé tenir en compte els pros i els contres de la seva utilització, que ha resumit ” The Huffington Post”.
Hi ha dades que confirmen que els murs de pagament estan funcionant. Els més de 400 diaris que als EUA han aixecat paywalls es mostren satisfets, de moment. Troben diverses avantatges econòmiques, com que les aplicacions de pagament arriben a preus més alts en webs de pagament que en pàgines gratuïtes o que permeten l’augment de preus amb els subscriptors de la impressió. A més afirmen que tot i tenir murs de pagament, no han perdut diners amb els anuncis digitals.
Pel que fa al trànsit, els visitants únics creixen després del reajustament amb usuaris que no eren fidels a la pàgina, en un 10-15%. Després de la seva implantació, els usuaris tenen la possibilitat d’entrar en contacte, es crea una sensació de comunitat i millora la “Customer Relationship Management”, un model de gestió basat en l’orientació al client.
Però també hi ha aspectes negatius d’establir un paywall. En trobar-nos davant una pràctica bastant nova, que en molts casos només porta uns mesos en proves, és aventurat parlar d’èxit. Les indústries periodística i publicitària han trigat massa temps a comprendre el món de possibilitats que s’obria amb el desenvolupament de les noves tecnologies, i ara s’adonen que han de pilotar un cotxe de carreres quan només han après a conduir un utilitari.
Si els professionals consideren que es troben davant d’un fenomen complex al que encara han de acostumar-se, per als lectors, el canvi de mentalitat que suposa passar del “tot gratis” a topar amb continguts de pagament, també comporta un període d’adaptació. L’esforç requerit per ambdues parts és a llarg termini, tant abans d’implantar un mur de pagament, com els mesos, fins i tot anys, posteriors.
Segons l’informe, si hi ha un moment adequat perquè les persones paguin per l’accés als continguts, és aquest. El “mobile first” serà clau per oferir paquets de subscripció que incloguin l’edició impresa, però sobretot que dirigeixin el seu enfocament a les versions per a smartphones i tauletes. Aquest és el model que ha desenvolupat amb èxit The New York Times.
Després, és qüestió de que cada mitjà triï, possiblement després d’un període d’assaig-error, quin és el model que vol establir en la seva edició en línia. Les opcions són múltiples. El “hard paywall” és el més radical, perquè tanca l’accés gratuït a totes les seves informacions. Després està el “metered model”, amb l’accés a un nombre determinat d’articles abans d’obligar el lector a pagar, o el “freemium model”, que combina una àrea de lliure accés, per retenir el trànsit i la publicitat, amb una secció Premium amb funcions avançades i continguts especials. L’estudi és de pagament i te un preu de 150 euros; es pot demanar en aquesta adreça: http://www.wan-ifra.org/reports/2013/07/26/paid-digital-content-the-journey-begins
Resum de l’informe de WAN-IFRA / El Butlletí de l’ACPG i Mitjans Digitals
About the author
- More at
