Sorgeix en el panorama periodístic dues vessants a l’hora de produir contingut: la que prima la qualitat i ofereix als el lector informació més elaborada, o la que creu que és preferible aprofitar tots els seus recursos per oferir el major nombre de peces possible. Les dues corrents hi són a Espanya i es reflecteixen en les diferents capçaleres de l’Estat.
Amb l’arribada dels murs de pagament i el contingut Premium els mitjans de comunicació poden prémer perfectament els gustos i preferències dels seus lectors. Aquest model ens condueix a una personificació del contingut, una adaptació de les notícies als lectors. Cada persona s’interessa per la informació que li és més propera, ja sigui per localització, sector empresarial, creences, estil de vida, etc.
Està clar que gràcies a aquesta especialització els diaris arriben a un públic més concret, no tan generalista. I està clar també que, si el ciutadà paga per una informació, el que busca és un contingut amb més detall, profunditat, més punts de vista, més desenvolupament i més elaboració. No obstant això, la majoria de les redaccions compten amb el mateix nombre de periodistes de manera que el treball ha de fraccionar-se. Si el professional que fa una informació ha de elaborar-amb més profunditat, aquest temps ha de restar a una altra tasca.
Amb aquesta mentalitat, alguns diaris han decidit primar la qualitat enfront de la quantitat. Exemple d’això és The Guardian, que va reduir la seva producció de notícies un terç durant l’any passat, o Le Monde, que durant els dos últims anys ha rebaixat fins a un 25% la quantitat de notícies elaborades, o The Times, que va disminuir un 15% les seves històries de Home News el 2019.
El seu esforç i recursos es concentren en fer notícies demandades pels seus lectors amb molt més desenvolupament. En aquesta mateixa línia es troben diaris espanyols de la talla d’El Mundo, El Espanyol o El País. En el cas d’El Mundo, el seu subdirector i responsable web, Vicente Ruiz, explica que si no s’augmenta la plantilla, però s’eleva el nombre de notícies de temes propis i de qualitat, “has de sacrificar alguna cosa”. Com a conseqüència, la capçalera ha decidit suprimir l’edició de teletips per aprofitar aquest temps en elaborar peces que tinguin un valor afegit per als lectors.
Sota aquesta mateixa línia de treball, El País, que té decidit el seu contingut Premium (però aturat per la COVID19), té molt clar que l’objectiu d’aquesta “comercialització” del seu mur és un augment en la qualitat dels seus continguts. Borja Echevarría, director adjunt, assegura que per a ell “l’important és la qualitat, dedicar-li més temps i finor al que fem”. Així que també ells “indefectiblement” publicaran menys quantitat de notícies.
De la mateixa manera, El Espanyol aposta fermament perquè el subscriptor obtingui més qualitat en el que llegeix. Si és el cas, abasta també el fenomen de captació de trànsit a les redaccions. El seu director d’Estratègia i Negoci, Daniel Muñoz, està convençut que “cada vegada té més importància fer pocs continguts amb gran abast que molts amb poc”.
No obstant això, hi ha altres diaris que segueixen apostant per la diversitat. Creuen que, com més quantitat de continguts ofereixin, més gran serà el nombre de seguidors que obtinguin. En aquest vessant trobem a capçaleres com La Vanguardia o ABC, que generen al voltant de 400 peces diàries. Una quantitat que els ajuda a obtenir més trànsit web a causa de les recerques.
En paraules de Pau Rodríguez, director de Màrqueting de La Vanguardia, el seu propòsit no és altre que el de “millorar el producte perquè agradi més als lectors i Google premiï per això”. Per al diari l’important és optimitzar el treball, treure el màxim rendiment i, al seu torn, cobrir les necessitats dels lectors. Oberta queda la controvèrsia i només el temps dirà quina d’aquestes vessants, quantitat Vs qualitat és la més demanda pels lectors.
Font: WAN-IFRA – Infografia: Sky News
About the author
- More at
