The Glenrothes ha realitzat un estudi amb l’objectiu de comprovar com han canviat les formes de comunicació en l’era de les xarxes socials , els correus electrònics i sistemes de missatgeria instantània com Whatssapp. Els resultats confirmen una cosa que resulta bastant evident: s’ha perdut la tradició d’enviar cartes i postals manuscrites. Una forma de comunicació molt personal que ha caigut en desús i que només es recupera en ocasions puntuals com en aquestes passades dates nadalenques.
L’acte d’escriure una carta o una postal s’ha convertit en tota una excepció en aquesta època de mitjans de comunicació social. Segons l’estudi, un 42% dels enquestats assegura que no recorda quan va rebre l’última carta manuscrita i el 65% una postal.
Una de les dades interessants que llança l’estudi és que un 84% afirma que li faria molta il·lusió rebre una carta o postal d’un amic o parent, tenint-ho en compte com un detall romàntic. La dada sorprenent és que el 22% d’ells esperaria que un possible amant els contactés d’aquesta manera tan tradicional.
Els resultats mostren que tan sols un 24% dels enquestats ha escrit una carta o postal entre 2012 i 2013. En general, un 70% dels entrevistats escolliria com a destinatari un amic (48%) o la seva parella (22%). Novament crida l’atenció la dada que apunta que fins a un 10% utilitzaria aquesta forma de comunicació tradicional i personal per dirigir-se a un possible amant.
Entre els principals motius pels quals els enquestats es decidirien a escriure una carta es troben voler reprendre el contacte amb algú (18%) o donar una bona notícia (17%).
No obstant això, en aquesta època dominada per la immediatesa dels mitjans de comunicació social, encara queden romàntics que segueixen utilitzant les formes de comunicació més tradicionals: el 57% dels enquestats assegura haver rebut una carta d’un parent o amic al llarg de 2012 o 2013. En el cas de la postal, els resultats indiquen que només un 33% de les persones que han participat en el sondeig recorda haver rebut una en els últims dos anys.
De Gaceta de Prensa / El Butlletí de l’ACPG