El setmanari ha decidit canviar el seu model publicitari basat en el cost per mil impressions. A partir d’ara, cobrarà als anunciants en funció de l’atenció que l’usuari presti al seu anunci. Aquesta estratègia ja ha estat provada amb èxit pelr Financial Times. The Economist oferirà als venedors de tot el món la possibilitat de comprar l’atenció del lector (CPH o cost per hora). La visibilitat i el compromís amb els anuncis es consideren formes més eficaces que el nombre de clics a l’hora de mesurar el retorn de la inversió en publicitat digital.
El nou model publicitari només cobrarà als anunciants pels anuncis que generin més de cinc segons de visualització activa. Per sota d’aquest temps, “no classifica com atenció significativa”, assegura Ashwin Sridhar, responsable de productes digitals del mitjà. Desplaçar-se per la pàgina, escriure en el teclat o fer servir el ratolí es consideraran comportaments de lectors actius. The Economist també ha establert un temps de 30 segons per limitar l’atenció, protegint els venedors tant de subexposició com de sobreexposició d’impressions d’anuncis.
D’El Butlletí d’AMIC
About the author
- More at
Aquest és el futur del mitjans electrònics, continguts generalistes en obert i opinió i reportatges especialitzats de pagament. Però pagament per “temps” consumit, la presència d’anunciants generarà crèdit de lectura, “temps”. D’aquesta manera els anunciants milloraran la seva imatge davant del lector, deixant de ser una “anomalia” dins del text i passant a ser facilitador de continguts. Generalitzant, a mig i llarg termini, tots els sectors productius i de serveis estaran influenciats per l’economia col·laborativa. No pagarem per tenir, pagarem per “ús”. L’economia col·laborativa s’imposa, mica en mica,sector a sector, a llarg termini el que comprarem serà TEMPS
2n comentari, sense voler cansar més…
Internet és diversitat, el consumidor no vol una sola opinió, la facilitat d’accès als continguts a través de la xarxa possibilita consultar diferents versions d’un fet, diferents opinions, diferents mitjans… Per tant, una solució al històric problema dels continguts de pagament, passa per vendre “bonus” de temps. Temps per gastar a qualsevol mitjà electrònic, i que aquest reculli el pagament en funció del “temps” (cadascú amb la seva tarifa)que l’usuari hagi gastat en el seu mitjà. La solució no passa per vendre subscripcions digitals , això són propostes del segle passat per resoldre problemes de la nova economia del segle XXI i mai podrà funcionar. En el temps i en el preu que cada mitjà li posi al temps està la solució. És més, éssent agosarat, un negoci de futur, i que pot ser molt rendible serà la “intermediació” en la compra de temps…per a consumir informació en els mitjans, això si, ha de ser un negoci, com l’economia, GLOBAL
Estic toptalment d’acord en el primer punt i quan al segon, més tan agosarat com assenyat, i dedicaré més temps. M’ha sorprès.
Que t’ha sorprès?
El segon és una conseqüència del primer. I si parlem d’economia col·laborativa pensa que sempre hi ha una intermediació que és un rau el negoci. Uber. Bnb etc. són empreses d’intermediació. i per cert són els projectes on van les injeccions financeres -a modus d’inversió- del mercat.La qúestió és tenir un pensament global.Res més i res menys..
La sorpresa és positiva has anat més lluny del que pensava amb un plantejament genial. Moltes gràcies per l’aportació
Doncs si t’interessa aprofundir ja saps on trobar-me, aquest és un dels temes que m’interessa, la informació a la xarxa, i la viabilitat a mig i llarg termini dels mitjans digitals i com des dels fonaments de l’economia col·laborativa es poden dissenyar nou models de negoci en el sector.