Una nova rotativa acaba de ser inaugurada al Nord de França. La novetat és que es tracta d’un projecte únic que permet personalitzar el contingut editorial i la publicitat en els diaris. Un projecte de sis milions d’euros amb la qual el grup Sogemedia (especialitzat en setmanaris de proximitat) pretén revolucionar les perspectives per a la premsa escrita.
Més de trenta capçaleres de tirada regional –diària o setmanal- (com L’Observateur, La Sambre o Le Bonhomme Picard) permetran als seus lectors triar quina edició impresa és la que volen comprar. Aquest model ja existeix en versió digital, la qüestió és quin forat trobarà en el paper.
La pregunta que es van plantejar és quantes pàgines llegim d’un diari? Quantes pàgines fem servir per embolicar el peix si tan sols donar-hi un cop d’ull? Et pot interessar molt la informació local o regional, però res les pàgines salmó o les esportives.
A la pràctica aquest model es tradueix en imprimir menys pàgines, però a gust del consumidor. Podria haver-hi edicions infinites. La cosa és si resulta rendible… I sembla que ho han fet reemplaçant una vella rotativa de vuit cossos per una impressora Kodak d’injecció de tinta capaç d’imprimir 96 pàgines de tabloide a una velocitat de 300 metres per minut.
I la possibilitat de personalització és doble, ja que es pot personalitzar el que s’ofereix a l’anunciant. Per exemple, un anunciant d’un poble que té una àrea d’influència de 200 habitatges ja no apareixerà en tota la zona coberta per l’edició en paper, que li costaria massa, sinó que podrà dissenyar una publicitat personalitzada, amb dades variables, amb el nom del lector i la distància que separa casa seva del supermercat.
Però no ens portem a enganys. La personalització tampoc és extrema: a més del contingut local, el lector pot triar quatre elements entre els vuit proposats.
Els creadors no parlen de revolució, sinó d’una transmutació per transformar l’empresa. No es tracta d’un projecte tècnic, també és un projecte editorial que farà reflexionar sobre la manera diferent informació que es difon.
Des del 20 de gener, són al carrer.
De Presse et Tablette / El Butlletí de l’AMIC
About the author
- More at
