L’existència de mitjans de comunicació de servei públic sòlids i ben finançats és un signe d’una democràcia també sòlida. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi realitzat per la Unió Europea de Radiodifusió (UER). Mostra també que les persones generalment confien més en la ràdio i en la televisió. L’estudi “Trust in Media” (Confiança en els Mitjans de Comunicació) 2016 es basa en dades recollides dos cops l’any com a part de l’Eurobaròmetre de la Comissió Europea. L’enquesta abasta 28 estats de la UE (abans del Brexit), a més de cinc països candidats (Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Albània i Turquia).
Primera observació: la ràdio, ja sigui pública o privada, és campiona en totes les categories pel que fa a credibilitat, amb el 55% a favor dels ciutadans enquestats, fins i tot si aquest sentiment és una mica menor en els Balcans, Grècia i Turquia.
La televisió es situa en segona posició, amb un índex de confiança del 48%, seguida per la premsa amb un 43%. No obstant això, el sud d’Europa (inclosa França) confia menys en les seves emissores de TV que al nord. La premsa escrita, de manera contrària, es considera més creïble a Escandinàvia, Benelux, Portugal i diversos països de l’Est, que a la resta del continent.
Pel que fa a Internet, un 35% dels europeus el consideren digne de crèdit, en particular a Itàlia i Europa de l’Est. No obstant això, tots els estats inclosos en l’estudi (amb excepció d’Albània) desconfien de la informació difosa a través de les xarxes socials, assolint una taxa de credibilitat global del 20%.
Suïssa no està inclosa en l’estudi europeu. Per tenir una idea de quant es fien els ciutadans helvètics dels seus mitjans de comunicació, cal recórrer al Baròmetre de les preocupacions que l’Institut gfs.bern realitza cada any per encàrrec del banc Credit Suisse. Tot i que les categories no siguin exactament les mateixes, observem que els resultats són similars als de la resta del continent. Els suïssos confien principalment en la ràdio (52%), seguida per la premsa escrita de pagament (51%) i la televisió (50%). Després vénen internet (48%) i els diaris gratuïts (46%).
I la democràcia?
“El nostre estudi mostra que quan són desenvolupats i finançats adequadament, els mitjans de servei públic no es limiten a informar o entretenir, sinó que tenen un paper positiu en la democràcia”, escriu Roberto Suárez Candel, responsable del Media Intelligence Service (MIS) de la UER, que va portar a terme l’estudi europeu. Un paper positiu que es traduiria en un millor nivell de llibertat de premsa, una major participació electoral i menys extremisme de dreta.
Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors van analitzar la relació entre els indicadors polítics i socials i la situació dels mitjans de comunicació del servei públic en els diferents estats. Vincles considerats “particularment interessants en el context actual, marcat per una baixa participació, corrupció i ascens de l’extrema dreta a Europa”.
“Per descomptat, no podem afirmar que mitjans audiovisuals sòlids i dinàmics es tradueixin directament en més democràcia i menys corrupció”, adverteix Roberto Suárez Candel, qui no obstant això diu que per primera vegada és possible posar en relleu els nexes entre aquests elements.
Dut a terme per la més gran aliança de ràdios i televisions públiques en el món, la investigació, que estableix la necessitat d’un servei públic fort, genera crítiques. De fet, els seus autors difícilment poden ser declarats completament neutrals.
A Suïssa, el debat s’ha prolongat durant anys. Abans de les vacances estivals, el Consell Federal (Govern) va publicar un informe que va concloure que cal mantenir el focus en la ràdio i la televisió públiques, amb alguns ajustos. Les comissions parlamentàries van a abordar el tema i es preveuen crítiques a les files de la dreta, la qual manté una marcada hostilitat cap a la Societat Suïssa de Ràdio i Televisió (SSR).
I nosaltres? Considerem que els mitjans públics de comunicació contribueixen a enfortir la democràcia o estarieu en favor de deixar la totalitat de la informació en mans del sector privat? Tota opinió compta.- Marc-André Miserez / Swissinfo
Font: Swissinfo / El Butlletí de l’AMIC
About the author
- More at
