Aquest any, el Digital News Report de l’Institut Reuters de la Universitat d’Oxford, el principal estudi sobre consum de notícies al món, documenta la magnitud i l’abast del “reseteig de les plataformes”, que planteja una sèrie de canvis que exerceixen més pressió sobre els models de negoci dels mitjans. Això fins i tot abans de l’impacte que tindran a l’ecosistema informatiu els avenços en la intel·ligència artificial generativa. 

Les xarxes socials més tradicionals, com Facebook i X, han reduït activament la prominència i el paper de les notícies a les seves plataformes i han invertit més en els creadors de continguts, alhora que guanyen popularitat els formats i les xarxes de vídeo. 

En un any amb una quantitat rècord d’eleccions per tot el món, encara ha crescut més la preocupació per la desinformació, en part pel contingut generat per IA. Els mitjans comencen a adoptar la IA perquè els seus negocis siguin més eficients i rellevants, però l’informe adverteix que han de procedir amb cautela: la majoria del públic vol que els humans mantinguin el control, especialment quan es tracta de temes complexos com la política.

Mentrestant, la confiança en les notícies roman baixa i l’evasió selectiva de notícies ha tornat a augmentar, en un context que inclou els conflictes a Gaza i a Ucraïna. 

Aquestes són algunes de les conclusions de la tretzena edició del Digital News Report, que es basa en enquestes en línia a gairebé 100.000 persones a 47 països, i representa les mirades de més de la meitat de la població mundial. L’informe, traduït a l’espanyol pel periodista argentí Abel Escudero amb el suport de la Fundació Gabo, el trobareu en aquest enllaç.

La informació sobre Espanya d’aquest informe del Reuters Institute, ha estat elaborada pels professors Alfonso Vara, Roncesvalles Labiano, María F. Novoa Jaso i Aurken Sierra. Els autors expliquen que els formats tradicionals com les revistes, els periòdics i la televisió són ben diferents: els ingressos publicitaris de les revistes van créixer el 2023 un 2,2% fins a 126 milions de euros, van caure en els periòdics un 2,1% (340 milions de euros) i varen romandre estables a la TV (-0,2%, per a un total de 1.700 milions d’euros).

Les principals empreses periodístiques espanyoles han vist com creixien considerablement les subscripcions el darrer any, impulsades per ofertes de llançament i descomptes. Segons dades de les empreses, en total hi ha al voltant d’1.100.000 subscriptors digitals. Els líders son El País (350.000), El Mundo (123.000) i La Vanguardia (107.000). Els autors de l’informen adverteixin que aquestes xifres han de ser preses amb certa cautela, doncs no existeix una auditoria independent.-BeMediàtic/Àmbit d’Estratègia (Il·lustració: Reuters)